Traducció de Lau Teilatu

Estem aquí (Hemen Gaude)
i estic content (ta poztutzen naiz)
segur que el teu pare també; (ta ziur zure aita ere bai)
i que bé...com està (ta zer ondo...zelan dijua)
la teva bufanda blanca? (zure bufanda txuria.)

Sobre quatre teulades (Lau teilatu gainian)
la lluna al mig i tu (ilargia erdian eta zu)
mirant cap a dalt, (goruntz begira,)
aguantes fum entre les mans (zure keia eskuetan)
i amb una bufada (putzara batekin...putz!)
vindrà cap a mi (neregana etorrijo da)
i de nou serem (ta berriz izango gara)
feliços (zoriontsu)
a les festes de qualsevol poble.(edozein herriko jaixetan.)

Dolçament. (Goxo goxo)
Canta'm (kanta egin nazu)
Maria Solt de Benito (Benitoren Maria Solt.)
No ploris, (Negarrik ez,)
estàs blanca i les llàgrimes (txuri zaude ta malkoak)
esborren el teu color. (zure kolorea kentzen dute.)

Sobre quatre teulades (Lau teilatu gainian)
la lluna al mig i tu (ilargia erdian eta zu)
mirant cap a dalt, (goruntz begira,)
aguantes fum entre les mans. (zure keia eskuetan)
i amb una bufada (putzara batekin...putz!)
vindrà cap a mi (Neregana etorriko da)
i de nou serem (ta berriz izango gara)
feliços (zoriontsu)
a les festes de qualsevol poble.(edozein herriko jaixetan.)

Contents i feliços, demà (Felix, Felix bihar)
tornarem (berriz egongo gara)
amb una mica de xampany (txanpain apur batekin;)
estem sense diners però, (diru gabe baina)
les estrelles estan amb nosaltres. (izarrak gurekin daude,)
al so d'un piano (piano baten soinuaz.)

Sobre quatre teulades (Lau teilatu gainian)
la lluna al mig i tu (ilargia erdian eta zu)
mirant cap a dalt, (goruntz begira,)
aguantes fum entre les mans (zure keia eskuetan)
i amb una bufada (putzara batekin...putz!)
vindrà cap a mi Neregana (etorriko da)
i de nou serem (ta berriz izango gara)
feliços (zoriontsu)
a les festes de qualsevol poble. (edozein herriko jaixetan.)

Lau teilatu

Quatre teules/Lau teilatu

Volia posar un enllaç amb el Goear però no em va, per tant us penjo el vídeo a l'entrada següent.

Aquesta cançó és de l'any 77 feta per un grup basc anomenat Itoiz, que vindria a ser una mena de Sau a la basca. Aquesta cançó l'han versionat moltíssims grups, fins i tot els mateixos Umpah-pah. Jo la vaig descobrir versionada per un grup que es deia Sorotan Bele. D'aquest grup en vaig aconseguir una cinta en els meus primers anys universitaris però la vaig perdre en un accident de cotxe. Vaig poder assistir a un concert seu al MMVV, però mai més els havia pogut tornar a escoltar. Quan em vaig instal·lar l'Emule i em vaig posar davant l'ordinador pensant què em podia baixar, em va venir al cap aquest grup i aquí vaig descobrir un món de barretes, descàrregues i fonts que m'obria l'accés a grups de música, entre d'altres coses, que feia molt temps que em costava de trobar.
Fa uns dies a La Melée vaig escoltar la cançó i l'Oihana em va dir que era una nova versió que havia sortit feia molt poc...i me la vaig baixar. La canten dues veus brutals (Amaia Montero i Mikel Erentxun), llàstima que no m'agradin les cançons dels seus exgrups de música (La oreja de Van Gogh i Duncan Dhu). Aquesta cançó va inclosa en un disc de versions de la banda sonora de la joventut basca de fa uns anys (Gaztea: the singles), cal recordar que musicalment sempre han estat molt avançats i segurament hi sortiran moltes cançons de la meva joventut. Tornar a sentir aquestes cançons (i sentir-ne noves versions) segurament em provocarà un agradable viatge al passat, amb el 80/00 de Betagarri ja em va passar.
Per tant, intentaré trobar aquest disc. A on? Ja es veurà...
Demà us posaré la lletra i la traducció al català, que ara ja és tard...

L'Eudald

L'Eudald és el meu nebot i avui fa tres anys que va venir a parar a aquest món. Va tenir una arribada complicada i ha estat molt temps arrossegant problemes de salut. Fa uns mesos que l'Eudald es troba molt millor i s'està tornant tot un trapella... Felicitats!

Roger Brunet 1975-2007

La vida dóna voltes i les voltes et donen la vida. El capítol d'avui no ha parat de donar voltes al voltant d'un Roger que es debatia entre la vida i la mort. Hi ha hagut moments que pensava si hi hauria un tercer capgirament de la història i en Joel Joan enllaçaria amb tota la producció Benetijornetiana on sempre acaba morint algú. Però finalment, ha arribat el capgirament final i, quan tota l'estona havíem vist la conversió d'un Roger pel qual hem arribat a sentir llàstima i donar-li una altra oportunitat, llavors ens ha tornat a aparèixer l'egoista tauró liberal...
No ens queda massa temps, però si molt a veure. Tres capítols...

Jocs de Polònia

Entreu-hi! És un fart de riure! Jo no passo d'un altre planeta és possible!
I si el vostre fort no eren els salons recreatius, dediqueu-vos a crear textos nadalencs.

25 novembre. Dia internacional contra la violència de gènere

Divendres a l'aula vaig intentar apropar l'alumnat a la violència de gènere des de la literatura. Per fer-ho vaig utilitzar el conte "Redacció" de Quim Monzó inclòs dins Olivetti, Moulinex, Chaffeteaux et Maury (1980). Aquest conte parla de la violència de gènere des del punt de vista innocent d'un nen que escriu una redacció a l'aula parlant sobre el que ha fet el cap de setmana. També vam llegir "L'escombriaire mai no truca", del col·lectiu d'escriptors Ofèlia Dracs que també parlava del tema tot donant un gir inesperat a una relació triangular. Els va impactar molt. Després de llegir-los els contes vam estar parlant sobre la violència de gènere i ho vaig haver de fer a partir de la seva realitat televisiva. L'alumnat, tristament, i gran part de la població perd hores davant la televisió veient teleescombraria i tots sabien més o menys què havia passat al programa del Diario de Patricia. Ho coneixien, però en tenien una visió sensacionalista, i en cap moment s'havien qüestionat si aquests tipus de programes s'haurien de deixar d'emetre.
Hi ha molta gent que desitja sortir en aquests programes i exposar les seves misèries, el que sigui per sortir a la televisió. És lamentable, tan lamentable com que fa dos anys a Telecinco van portar al programa la mare del clan Catoño poc després que els seus fills participessin en l'assassinat d'en Josep Maria Isanta. L'import que va cobrar per aquesta intervenció era: el pagament dels costos judicials. Increïble. Subvencions als criminals.
Aquest tipus de programes són els que abunden a moltes llars i banalitzen la vida i les relacions humanes. Veus això a la tele, i qualsevol desgraciat pensa que tindrà el seu moment de fama televisiva matant a la seva parella o exparella.

Història del 25-n:

El 25 de novembre va ser instituït el juliol de 1981 com a Dia Internacional contra la Violència cap a la Dona a la 1a Trobada Feminista d'Amèrica Llatina i el Carib celebrada a Bogotà (Colòmbia). Es va triar aquest dia per recordar la mort de les germanes Mirabal (Patria, Minerva i Maria Teresa), tres activistes polítiques que van ser assassinades salvatgement el 25 de novembre de 1960 per la policia secreta del dictador Rafael Trujillo (República Dominicana).

Divuit anys després, el 17 de desembre de 1999, l'Assemblea General de les Nacions Unides va declarar el 25 de novembre com a Dia Internacional de l'Eliminació de la Violència contra la Dona (resolució 54/134).

No al quart cinturó!

| View | Upload your own

Històries del tren (I)

No acostumo a anar en tren, això podria dir que va lligat al fet que ni a la meva feina ni al meu poble hi arriba el tren i crec que podria culpar-ne a la manca d'infraestructures.
No acostumo a anar a Barcelona, però quan hi vaig ho faig en tren. Normalment tinc la sort d'agafar-lo a la parada d'inici del trajecte si vaig amb Ferrocarrils i sempre trobo un seient buit, però si vaig amb Renfe l'agafo en una parada intermitja i el tren sempre va atapeït, i crec que podria culpar-ne la baixa freqüència de trens.
No acostumo a anar a altres ciutats amb tren perquè normalment la comunicació sempre té Barcelona com a parada intermitja i he de fer un canvi de tren. En aquests viatges acostumo a trigar el doble i crec que podria culpar-ne el centralisme barceloní.
No acostumo a anar en tren i crec que podria culpar-ne la manca d'inversions.
Tot i això, tot afrontant l'adversitat, he decidit utilitzar més el tren en la mesura que em sigui possible. Ja ho he fet per anar a Reus i a Girona, i l'experiència promet.

Coses que t'alegren el dia

Ja he dit més d'un cop que no m'agrada la Fórmula 1, però a vegades cal dir que et pot proporcionar imatges agradables.
El fet que el Fernando Alonso estigui cada cop més a prop de perdre em provoca "honda satisfacción".
Si no guanya, ens evitarem una nova onada d'espanyolisme sobre quatre rodes.

Prou F1 a TV3!!

L'or de Moscou

M'agrada que perdin, fins i tot als entrenaments. Però com més alta és la caiguda, més fort és el cop. Aquest cop s'han estavellat de valent amb la ÑBA. Potser el Gasol és dels nostres i ho dissimula molt bé.

Què s'ha de fer perquè no t'ignorin els mitjans de comunicació?

Cada cop m'indignen més els grans mitjans de comunicació.
L'onze de setembre vaig tornar a casa, vaig obrir la televisió i em vaig trobar que en parlar de la diada s'ignoraven els diferents actes de l'esquerra independentista que van omplir els carrers de Barcelona, Girona i Reus. L'endemà, la premsa espanyola saltava tot atacant les paraules d'en Joel Joan quan va dir que era amic dels amics d'en Xirinacs. Tertulians, fiscals i d'altres figures començaven l'ofensiva. Finalment, l'onze de setembre independentista apareixia a tots els mitjans que només s'havien preocupat de mostrar desfilades, ofrenes i concerts. Tot va passar a ser notícia per una ofensiva inicial de la brunete mediàtica. Si miraves els diaris més espanyolistes posaven xifres reals dels actes de l'EI, a la resta de mitjans es feien ulls cecs a la realitat.
Ahir a Girona, l'esquerra independentista va protestar per la visita dels reis d'Espanya. Al Telenotícies no en van dir res, i finalment a "La nit al dia" van mostrar imatges de la protesta tot dient que eren habituals aquestes mostres de rebuig quan venien els borbons. Un altre cop la caverna, ha tornat a destacar la mobilització de l'EI tot criminalitzant-la evidentment. Avui a Telecinco, Antena 3 i d'altres ha saltat la notícia tot encenent el foc. El fiscal, que deu ser el mateix d'El Jueves, ja ha demanat culpables i en les tertúlies roses ja es deia que s'havia de portar a judici a tots els que protestaven contra els borbons amb crits com "Els catalans no tenim rei" i "Fora borbons de Girona".
Parlar, manifestar, expressar una opinió ja és delicte. Criticar una estructura arcaica és un crim. Però curiosament, ara, tots aquells que es van solidaritzar amb El Jueves callaran i s'empassaran els conceptes que abans defensaven àrduament com la llibertat d'expressió i la crítica a una institució caduca.

Conclusions:
1. Abans es parlava de les manis de l'EI perquè hi havia incidents, ara que no n'hi ha no són notícia.
2. Hi ha molta gent que es fa el vestit a mida, i defensa les coses quan li van bé, i això d'ara és cosa de radicals independentistes...
3. La premsa que més informa dels actes de l'EI és la més espanyolista. A vegades m'agrada escoltar la COPE i llegir El Mundo perquè sembla que estiguem a punt de guanyar.
4. La brunete mediàtica manipula la informació i juga amb ella, però ens cita perquè no accepten cap petita dissidència i volen criminalitzar-nos per crear un estat d'alarma davant l'avanç dels "rojos separatistas". La resta de mitjans pseudosocialistes no parlen de l'EI perquè han vist que si informen (que és la tasca que han de fer) hi ha molta gent que descobreix una realitat que s'està intentant amagar sota la màscara del seny català.
5. Avui, els actes ignorats, els actes dels que no se'ns volia informar, avui són portada a tots els noticiaris. Quines voltes dóna el món de la comunicació... això si, ara és per demanar condemnes sota el delicte d'injúries. Tenen poca feina...
6. Creuria que no és cap delicte penjar aquesta foto quan totes les televisions no s'han cansat de repetir aquesta imatge. Però el vestit es fa a mida, i ja fa 300 anys que paguem els vestits...

5000 persones es manifesten.... no és notícia...tot i que estic fart de veure notícies de mobilitzacions amb molta menys gent.
2 persones fan foc... és notícia.
1 persona diu alguna cosa que no agrada... és notícia.

Els mitjans de comunicació no informen de la realitat, només volen carnassa per desfogar-se.
Es fan moltes protestes i manifestacions que contínuament són ignorades. Només se'n parla per criminalitzar-les. I la pregunta és: què s'ha de fer perquè no t'ignorin els mitjans de comunicació?