Curiosos aliats i el gris de la memòria.

És curiós però aquest cop tenim uns aliats que no són els de sempre. Part de la premsa i la dreta, que aquest cop també critiquen l'actuació policial, uns perquè van rebre i els altres perquè voldrien repartir. Interessats. Cal tenir memòria i recordar que els del tripartit ara no ens explicaran sopars de duro de quan corrien davant dels grisos. Tampoc se'n recordaran de quan es queixaven del Valdecasas. La menjadora els ha fet oblidar molt ràpid el no a la guerra, l'antiglobalització, el no al transvassament i moltes causes més. El cotxe oficial els ha fet oblidar el Sant Jordi que la Valdecasas va blindar la Rambla. Han venut el territori per un sou. M'agradaria que fóssim al seu parlament regional per deixar-los ben clar de quin costat estem, per fer-los saber que no ens venem i que seguim sent fidels a la utopia, sense renúncies. Ànims Tomàs!!

Ahir al vespre vaig veure unes notícies on se'ns parlava de l'informe dels Mossos. Es difonien unes imatges tendencioses acompanyades d'unes paraules on s'intentava exculpar els mossos i culpar als estudiants. Al vespre, en David Bassa ens va aportar una altra visió. Prefereixo quedar-me amb aquestes darreres imatges.

Sgombero, sciopero, scontri e cortei

L'endemà d'inaugurar el nou Can Capablanca tocava marxar cap a Itàlia, una setmana que ha estat bastant mogudeta, com el panorama educatiu català.
Ha estat una setmana estranya, acompanyat de seixanta-sis vailets dels quals més d'un terç han vomitat. Han estat uns dies curiosos on he pogut conèixer més bates blanques, la diferència era que aquesta vegada parlàvem en italià i no es tractava d'un familiar directe. És curiós passar l'aniversari enmig de la sanitat italiana quan voldries deixar-te la salut amb els irlandesos. Intentar connectar-te en una rete troppo lenta, substitut de Guinness i a dormir.

L'endemà, rebre notícies de la terra que et parlen d'un desallotjament previ a una vaga, enfrontaments i manifestacions. Mig dia entre canals i parlar dels de Pàdova a una veneciana que els desconeixia. També parlem de la vaga que Bolonya no li deixa fer i fa que esdevingui una esquirol. Final de nit estrany per descobrir que l'esport no és bo, ja en parlaré un altre dia.
El dijous els companys fan sciopero i esdevinc un esquirol ocasional com el company trosquista, que té una concepció errònia de l'autoritat i els altres dissobedienti. Ell compra Il manifesto i ens apropem a una altra realitat estudiantil mentre els companys a Barcelona fan un corteo bastant nombrós.
Podrem llegir notícies d'un sgomberato rettorato e una giornata di scontri a Barcellona pel qual podria haver repetit entrada tot i que el gris cada cop agafa més color. Seguim llegint el diari on ens parla de la vaga dels estudiants italians i els diversos enfrontaments que hi ha a tot Itàlia. Aquests scontri també s'havien produït a França. Bolonya ens apropa a Europa, ja estem a l'alçada de Berlusconi i Sarkozy. N'haurien d'estar contents els de la santíssima trinitat: Maragall, Huguet i Saura.
Altres notícies. Sis-cents estudiants de la Sapienza també van ser engabiats, els feixistes del Blocco studentesco ataquen els vaguistes a Nàpols, a Firenze s'ha fet fora la Coca-Cola de la universitat i també ha retornat a l'aula un professor expedientat per una creu que ha reincidit en la laïcitat.

El combat de l'educació, aquí i allà. Ànims Tomàs.
Desallotjament, vaga, enfrontaments i manifestacions. Això sí de dimissioni...nessuna.

Can Capablanca. Ara ens toca a nosaltres!

Ara ens toca a nosaltres!!
14 de març - Inauguració de Can Capablanca

10 a 12h inici de la jornada:
- Activitats infantils al carrer amb la Colla de l'Olla.
- Portes obertes i visites guiades.
- Fira d'entitats al carrer.

12 a 14h:
- Presentació del casal i de les entitats que en participen.
- Actuacions de cultura popular: bastoners (de Sabadell, Gràcia, i Sant Andreu), castellers , i gegants (de la Concòrdia).

14h Dinar popular

16h a 18h activitats infantils pels esplais de la ciutat
- Espectacle infantil: "Amb un parell de colors." de Kina Teca Teatre (Estefania Ramallo i Laia Pineda-Iglesias).
GÈNERE: Espectacle de clown i animació infantil.
- Xocolatada gratuïta.

19h Presentació del projecte del casal: xerrada- teatre al carrer.

20.30h Espectacle de foc amb les "Bruixes del Nord".

21h Sopar popular.

22h Concert i cloenda amb
Lluís Oliva, Labatzuca, Desperta Ferro, Answer, Amenaça Col·lectiva, Belda i els Badabadocs i Les Tietes Queques


Recordem que el Casal és al carrer Comte Jofre, 30.
Al costat de l'estació dels Catalans, Sabadell-Estació.

Les formes no personals.

Un advocat embogit i falses acusacions. La veu i els equívocs. Mig Barça i l'espanyol. Antibiòtics i sopars. Carnestoltes i mitja nit. El POUM i el model de poble. Atlètics i sedentaris. 100.924 i la seva democràcia. La teulada i la casa gallega. El curset i la reflexiva. El bisturí i en Larsson. Presentacions a l'adoptiva i declaracions malenteses. Xarxes i jo sense copa. Exàmens i antics estudiants. Xarxes i tres copes. Velles imatges i un viatge verd. Els verds i la porra, de debò.

Dones agredides i homes pegant. La legalitat i l'ordre vigent. La salut i la xerrada. El neguit i la prova. Fets i breus. Molta feina per fer, als gallecs més. Els mots i les formes. Les formes no personals: l'infinitiu, el gerundi i el participi. Lluitar, lluitant... De debò.


Manifestació dia de la dona treballadora PRA a Barcelona from pra on Vimeo.