Sgombero, sciopero, scontri e cortei

L'endemà d'inaugurar el nou Can Capablanca tocava marxar cap a Itàlia, una setmana que ha estat bastant mogudeta, com el panorama educatiu català.
Ha estat una setmana estranya, acompanyat de seixanta-sis vailets dels quals més d'un terç han vomitat. Han estat uns dies curiosos on he pogut conèixer més bates blanques, la diferència era que aquesta vegada parlàvem en italià i no es tractava d'un familiar directe. És curiós passar l'aniversari enmig de la sanitat italiana quan voldries deixar-te la salut amb els irlandesos. Intentar connectar-te en una rete troppo lenta, substitut de Guinness i a dormir.

L'endemà, rebre notícies de la terra que et parlen d'un desallotjament previ a una vaga, enfrontaments i manifestacions. Mig dia entre canals i parlar dels de Pàdova a una veneciana que els desconeixia. També parlem de la vaga que Bolonya no li deixa fer i fa que esdevingui una esquirol. Final de nit estrany per descobrir que l'esport no és bo, ja en parlaré un altre dia.
El dijous els companys fan sciopero i esdevinc un esquirol ocasional com el company trosquista, que té una concepció errònia de l'autoritat i els altres dissobedienti. Ell compra Il manifesto i ens apropem a una altra realitat estudiantil mentre els companys a Barcelona fan un corteo bastant nombrós.
Podrem llegir notícies d'un sgomberato rettorato e una giornata di scontri a Barcellona pel qual podria haver repetit entrada tot i que el gris cada cop agafa més color. Seguim llegint el diari on ens parla de la vaga dels estudiants italians i els diversos enfrontaments que hi ha a tot Itàlia. Aquests scontri també s'havien produït a França. Bolonya ens apropa a Europa, ja estem a l'alçada de Berlusconi i Sarkozy. N'haurien d'estar contents els de la santíssima trinitat: Maragall, Huguet i Saura.
Altres notícies. Sis-cents estudiants de la Sapienza també van ser engabiats, els feixistes del Blocco studentesco ataquen els vaguistes a Nàpols, a Firenze s'ha fet fora la Coca-Cola de la universitat i també ha retornat a l'aula un professor expedientat per una creu que ha reincidit en la laïcitat.

El combat de l'educació, aquí i allà. Ànims Tomàs.
Desallotjament, vaga, enfrontaments i manifestacions. Això sí de dimissioni...nessuna.