27 de març del 2007

TV3: Agressions i silencis!

Avui el govern del PP del País Valencià tenia intenció d'aturar les emissions de TV3 que feien que el sud del nostre país pogués rebre una programació que massa cops estava massa pensada i feta per al nord. Crec que molts cops s'ha utilitzat molt poc una eina que hagués pogut fer molt per enfortir l'espai comunicatiu català.

Molts cops tot mirant TV3 et pensaves que per la CCRTV els Països Catalans eren només un fenomen meteorològic ja que molts pocs cops rebíem poca informació de la resta del país. Crec que ha sigut una de les mancances més grosses que ha tingut la CCRTV heretada de l'època regionalista-convergent. La dreta catalana no ha tingut mai clar el marc nacional tot i que ajudessin de manera tèbia a organitzacions com ACPV (Acció Cultural del País Valencià) i OCB (Obra Cultural Balear). Aquestes dues organitzacions amb una petita ajuda de la Generalitat del nord i un gran esforç humà van fer possible la recepció de TV3 a la resta del país i crec que mai els hem tornat l'esforç de manera adequada. La Corporació ha pecat d'una excessiva visió regionalista, la visió d'aquells que no tenen clar(ni ho volen tenir) fins on arriben els Països Catalans. També trobo que és molt trista la poca resistència que s'està oferint des del tripartit i el silenci còmplice de l'assassinat per part de l'exalcalde de Barcelona i ara Ministre d'Indústria Joan Clos.
És molt curiós veure que en uns moments en els quals podem rebre televisions en diverses llengües hi hagi gent que prohibeixi al País Valencià una televisió que parla la mateixa llengua que els ciutadans valencians. Crec que molts cops ja ha quedat ben clar que els únics que defensen el bilingüisme són els que només parlen una llengua que voldrien que fos l'única: l'espanyola. A vegades el discurs es camufla en un fals cosmopolitisme i mestissatge que primer de tot creu que s'ha de passar per la renúncia de la cultura autòctona. Una trampa enverinada. És vergonyós que partits com ICV i ERC callin d'aquesta manera davant d'una agressió d'aquesta mida. Tenir responsabilitats de govern i no defensar els interessos del país fa que esdevinguin còmplices de la barbàrie.
Hi ha hagut molta gent, sovint convergents radicalitzats momentàniament per la pèrdua de la mamella que els alimentava, que ha dit que amb el tripartit TV3 s'estava espanyolitzant. Tenen una mica de raó però ells van ser els responsables de que TV3 només fos una televisió regional. Crec que TV3 la van espanyolitzar ells des del primer moment tot posant-hi el 3 amb una visió secundària que deixava la voluntat de país en darrer terme. Envejo el PNB perquè sempre ha tingut clar quin era el seu marc nacional, quin havia de ser el nom de la televisió i quin discurs del rei no s'havia d'oferir per Nadal. La classe política catalana viu en una renúncia constant acostumada a ser un vassall que accepta la voluntat de l'amo i sempre busca l'encaix (a ERC li ha faltat temps per encaixar-se a la cadira i desar les idees al calaix). Maleït encaix! No hi ha més cec que el no vol veure: amb Espanya no hi tenim res a fer i amb aquests dirigents polítics tampoc.
En defensa de TV3 també diré que a vegades fa goig poder veure una cadena que no segueix les pautes de les televisions espanyoles. Crec que el tipus de televisió que es fa a Espanya és lamentable i està plagada de concursos poc culturals, "Gran Hermano", OT i succedanis, programació rosa i màquines de la veritat. M'irrito quan veig que hi ha gent que perd part del seu temps tot veient programació absurda i de baix nivell cultural.
Em sap greu que TV3 molts cops també tracti les informacions amb visió espanyola tot silenciant o criminalitzant a qualsevol que surti del camí marcat per la Constitució i l'Estatut. Tot i això, diré que m'agrada la "Nit al dia" perquè dóna veu a tothom i això jo crec que és la informació de veritat sense ser la veu de ningú, això és la neutralitat que ha d'oferir una televisió pública i no el tractament tendenciós que sovint apareix als TN. M'agrada veure el "Polònia" perquè és políticament incorrecte i satiritza l'oasi català. També diré que molts cops és prou interessant la programació cultural que fan al 33 i crec que això és el que ha de ser una televisió: un mitjà per difondre cultura i no incultura, informar i no manipular, emetre bones sèries i grans pel·lícules sense caure en la cultura de les superproduccions. Quan s'han de posar tants efectes especials a una idea és que aquesta no és prou bona en origen.
Crec que s'ha de difondre la cultura per tots els mitjans i aquí crec que hi té una importància cabdal el desenvolupament d'un espai comunicatiu català amb un clara i completa visió de país. Crec que és vergonyós que quan s'otorguen les llicències de la TDT es margini i no s'accepti la proposta d'Òmnium Cultural i s'acceptin les de Vocento i Localia. Penso que davant de tot això comencen a sortir noves i bones propostes a la xarxa: Vilaweb TV, Info TV... Crec que són un pas endavant però no m'agradaria haver de posar-me sempre més davant de l'ordinador cercant la informació que vull rebre perquè a molts mitjans de comunicació actuals si una cosa els hi falta actualment és criteri.

PD: Parlant de criteri entreu a aquesta pàgina i doneu-hi una ullada i s'hi podeu signeu aquí en defensa d'una televisió que ha de ser la nostra. Seguirem intentant fer pressió perquè no espanyolitzin ni uniformitzin la cultura.

23 de març del 2007

Que no s'apague la llum!


Avui i demà en Lluís Llach farà els seus dos últims concerts. Em sap molt greu que plegui i me'n sap més perquè diversos compromisos han impedit que pugui anar a algun dels darrers concerts que fa a Verges. Per això vaig signar perquè en Llach fés un darrer concert al Camp Nou. L'any 85 ja va omplir el Camp Nou i jo era massa petit per anar-hi. Crec que em vaig perdre un dels moments gloriosos de la cultura catalana i per això m'agradaria que clogués la seva carrera tornant a fer un concert d'aquelles característiques. Em sap greu que plegui perquè era un exponent important de la Nova Cançó i dels artistes compromesos en la lluita contra la dictadura. També va ser un altre artista que en la malanomenada transició va ser marginat per molts dels que cantaven les seves cançons. Ell els ho va dir ben clar "Companys, no era això" i crec que el missatge segueix sent vàlid veient que ara n'hi ha molts més que estan abaratint el somni i aquest cop ho fan des del poder.
He vist en Llach només una quinzena de vegades, darrerament acompanyat d'en Feliu Ventura amb l'espectacle "Que no s'apague la llum" i en Feliu sempre ho diu: "N'hi ha que diuen que fem cançó-denúncia, deu ser perquè n'hi ha d'altres que fan cançó-renúncia". En Llach sempre ha fet cançó-denúncia i m'agrada perquè és un gran músic i a més és un músic compromès.
Esperant que es repensi la proposta d'acabar la seva carrera al Camp Nou intentaré consolar-me escoltant en Feliu Ventura al que ha anomenat com el seu relleu i que ara és responsable de que no s'apagui la llum (i ho està fent!!).
No oblidaré en Llach. El recordaré tot escoltant i veient el CD/DVD Poetes que m'acaben de regalar amb motiu del meu darrer aniversari. Seguiré buscant els acords per fer sonar les seves melodies. Intentaré veure La revolta permanent un documental que ens apropa als fets de Gasteiz de l'any 1976. Utilitzaré les seves cançons per fer descobrir als meus alumnes molts dels poetes catalans que va musicar.
Aconseguiré no dir-li adéu tot i que el dia avui sigui net i clar...

Un seguit de propostes per dir adéu a en Lluís Llach

Pallars viu!


Hi ha molta gent que ens acusa de formar part de la cultura del no i d'oposar-nos a moltes coses. Jo crec sincerament que si ens oposem a algunes coses és perquè trobem que no estan ben fetes o no s'haurien de fer. Per tot això i després de criticar la destrucció del Pallars us mostro una altra fotografia perquè imaginem que aquests paratges algun dia hi haurà algú que al·legant un benefici per la comunitat (quan es tracta del negoci d'uns pocs) intentarà novament seguir destruïnt el territori. Aquesta foto és de Borén i a baix a l'esquerra hi podeu començar a veure l'amenaça. Crec que el paratge ja és prou bonic tal com està ara, no cal reformar ni construir res sinó que simplement s'ha de conservar i defensar el territori. Si ens destrossen les contrades...

22 de març del 2007

Pallars viu?


Feia temps que no escrivia al bloc, segurament perquè encara no tinc aquest hàbit prou arrelat i també perquè el temps lliure darrerament ha lluït per la seva absència. Estava mirant "la nit al dia" i han començat a parlar de l'enèssim tema de corrupció urbanística. Aquest cop parlaven de l'Alt Àneu i com que l'estiu passat vaig estar per la zona he cregut que era un bon tema per reemprendre el bloc.
A principis d'agost vam fer una caminadeta amb en Sime per les valls de l'Alt Àneu. Primer de tot vam arribar amb cotxe fins a Borén i d'allà vam fer una petita excursió inicial d'una hora arribant fins a Àrreu i visitant la Mare de Déu de les Neus. A mida que anàvem pujant ens vam trobar l' ermita de la Mare de Déu de les Neus en un estat avançat d'abandonament. Mai he tingut vocació religiosa però crec que el patrimoni s'ha de conservar. Vam seguir pujant fins a Àrreu, un petit nucli d'unes sis cases abandonades que em va portar a imaginar-me com s'hi devia viure abans. Em vaig imaginar que la gent sempre intentava ser autosuficient i aprenia a espavilar-se per ella mateixa. Vaig veure que qualsevol petit desplaçament comportava una hora de camí però això en una època passada no era cap inconvenient, ans al contrari era la cosa més normal del món.
Un altre cop a Borén vam començar una ruta que ens havia de portar per cinc pobles de l'Alt Àneu. Primer de tot vàrem dirigir-nos a Isavarre, un bonic poble la toponímia del qual ens recorda la presència dels bascos en aquesta zona del pirineu. Seguidament, vam anar a Esterri d'Àneu, un municipi en creixement i amb l'especulació a l'ombra com en tota la vall. Des d'allà vam començar a pujar cap a València d'Àneu on vam poder dinar. En aquest poble hi vam trobar l'alcaldia de l'Alt Àneu que comprèn 8 pobles, 5 dels quals els vam visitar en aquesta ruta i vam deixar per una propera visita Son, Isil i Alòs. Esterri ja he dit que era un altre municipi. Des d'aquesta alcaldia el regidor (ara ja dimitit) i actual conseller d'Agricultura Joaquim Llena està projectant un complex d'apàrtaments de luxe. Al programa de la Terribas n'han parlat i també han parlat del cinquè poblet que vam visitar: Sorpe.
Sorpe és un poblet petit com tots els de la vall amb uns 45 habitants, hi vam passar tot observant les cases i ansiosos d'arribar ben aviat al punt d'origen. Un esquinç al peu començava a espatllar el final del trajecte, però encara ho va espatllar més una descoberta enmig del bosc. Ens vam trobar tot d'excavadores obrint una carretera que havia d'apropar els urbanites a 349 apartaments que s'estaven construïnt. Ens vam trobar l'especulació davant nostre.

Sobta molt imaginar l'impacte ecològic que pot causar en l'entorn multiplicar la població d'aquesta manera. M'empipa molt veure una carretera enmig del camí. Em fa molta ràbia veure com uns quants cabrons s'estan forrant tot destrossant el territori. També m'emprenya que no m'aturés a fer més fotodenúncies i us hagi de mostrar aquesta foto mal tirada. M'enfado perquè és un espai natural que no podré tornar a fotografiar mai més. Em preocupa perquè no sé si de bon tros aquesta foto d'una "autopista cap a l'especulació" us provocarà el mateix impacte que a mi. M'ha agradat molt sentir que hi ha gent que s'organitza per la defensa del territori i per un Pallars Viu. Per tot això... crec que us ho havia d'explicar.