Segurament, a vegades, el pas del temps no és tan precís com el d'un metrònom dins La teoria dels cossos (1966).
METRÒNOM
![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgKlyaY135g6UZcL-_Iko-nCkSn1l9oqIicIpRfYRaxJa7o74Ak4LYb94R5Y0MfeN11xBaRFAT43Ca8lwzjBzj7Dm7GMKifi5hCTcZ10dbiZLNF0mIXQAsHiDyfIFsd1CNOJipSBuC_mDOw/s320/gabriel_ferrater.jpg)
Noia, dona, noia,
dona. Sents el batre
d'un metrònom dur
i vetlles l'alterna
natura que estimes.
Quina prefereixes,
noia que s'exhala,
dona que es recull?
Menes la segura
conspiració
de totes les coses:
aboliu la noia,
porteu l'acomplerta,
ola ben reclamada.
Ara, de la noia
no saps ni parlar-ne:
vida anterior,
com d'ocell o fruita.
Dona instaurada,
la interpretaràs.
Tindràs, per contar-la,
valors ben entesos
i tacte, suau
vellut de silencis,
i mots. Els mots teus,
que et van refinant.
Incisius per anys,
no en fas servir d'altres
per parlar de tu:
els mots que t'arrenquen
la pell de la llengua
cada cop que els dius.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada