28 d’octubre de 2007

Històries del tren (I)


No acostumo a anar en tren, això podria dir que va lligat al fet que ni a la meva feina ni al meu poble hi arriba el tren i crec que podria culpar-ne a la manca d'infraestructures.
No acostumo a anar a Barcelona, però quan hi vaig ho faig en tren. Normalment tinc la sort d'agafar-lo a la parada d'inici del trajecte si vaig amb Ferrocarrils i sempre trobo un seient buit, però si vaig amb Renfe l'agafo en una parada intermitja i el tren sempre va atapeït, i crec que podria culpar-ne la baixa freqüència de trens.
No acostumo a anar a altres ciutats amb tren perquè normalment la comunicació sempre té Barcelona com a parada intermitja i he de fer un canvi de tren. En aquests viatges acostumo a trigar el doble i crec que podria culpar-ne el centralisme barceloní.
No acostumo a anar en tren i crec que podria culpar-ne la manca d'inversions.
Tot i això, tot afrontant l'adversitat, he decidit utilitzar més el tren en la mesura que em sigui possible. Ja ho he fet per anar a Reus i a Girona, i l'experiència promet.

Cap comentari: