14 de setembre de 2007

Què s'ha de fer perquè no t'ignorin els mitjans de comunicació?


Cada cop m'indignen més els grans mitjans de comunicació.
L'onze de setembre vaig tornar a casa, vaig obrir la televisió i em vaig trobar que en parlar de la diada s'ignoraven els diferents actes de l'esquerra independentista que van omplir els carrers de Barcelona, Girona i Reus. L'endemà, la premsa espanyola saltava tot atacant les paraules d'en Joel Joan quan va dir que era amic dels amics d'en Xirinacs. Tertulians, fiscals i d'altres figures començaven l'ofensiva. Finalment, l'onze de setembre independentista apareixia a tots els mitjans que només s'havien preocupat de mostrar desfilades, ofrenes i concerts. Tot va passar a ser notícia per una ofensiva inicial de la brunete mediàtica. Si miraves els diaris més espanyolistes posaven xifres reals dels actes de l'EI, a la resta de mitjans es feien ulls cecs a la realitat.
Ahir a Girona, l'esquerra independentista va protestar per la visita dels reis d'Espanya. Al Telenotícies no en van dir res, i finalment a "La nit al dia" van mostrar imatges de la protesta tot dient que eren habituals aquestes mostres de rebuig quan venien els borbons. Un altre cop la caverna, ha tornat a destacar la mobilització de l'EI tot criminalitzant-la evidentment. Avui a Telecinco, Antena 3 i d'altres ha saltat la notícia tot encenent el foc. El fiscal, que deu ser el mateix d'El Jueves, ja ha demanat culpables i en les tertúlies roses ja es deia que s'havia de portar a judici a tots els que protestaven contra els borbons amb crits com "Els catalans no tenim rei" i "Fora borbons de Girona".
Parlar, manifestar, expressar una opinió ja és delicte. Criticar una estructura arcaica és un crim. Però curiosament, ara, tots aquells que es van solidaritzar amb El Jueves callaran i s'empassaran els conceptes que abans defensaven àrduament com la llibertat d'expressió i la crítica a una institució caduca.

Conclusions:
1. Abans es parlava de les manis de l'EI perquè hi havia incidents, ara que no n'hi ha no són notícia.
2. Hi ha molta gent que es fa el vestit a mida, i defensa les coses quan li van bé, i això d'ara és cosa de radicals independentistes...
3. La premsa que més informa dels actes de l'EI és la més espanyolista. A vegades m'agrada escoltar la COPE i llegir El Mundo perquè sembla que estiguem a punt de guanyar.
4. La brunete mediàtica manipula la informació i juga amb ella, però ens cita perquè no accepten cap petita dissidència i volen criminalitzar-nos per crear un estat d'alarma davant l'avanç dels "rojos separatistas". La resta de mitjans pseudosocialistes no parlen de l'EI perquè han vist que si informen (que és la tasca que han de fer) hi ha molta gent que descobreix una realitat que s'està intentant amagar sota la màscara del seny català.
5. Avui, els actes ignorats, els actes dels que no se'ns volia informar, avui són portada a tots els noticiaris. Quines voltes dóna el món de la comunicació... això si, ara és per demanar condemnes sota el delicte d'injúries. Tenen poca feina...
6. Creuria que no és cap delicte penjar aquesta foto quan totes les televisions no s'han cansat de repetir aquesta imatge. Però el vestit es fa a mida, i ja fa 300 anys que paguem els vestits...

5000 persones es manifesten.... no és notícia...tot i que estic fart de veure notícies de mobilitzacions amb molta menys gent.
2 persones fan foc... és notícia.
1 persona diu alguna cosa que no agrada... és notícia.

Els mitjans de comunicació no informen de la realitat, només volen carnassa per desfogar-se.
Es fan moltes protestes i manifestacions que contínuament són ignorades. Només se'n parla per criminalitzar-les. I la pregunta és: què s'ha de fer perquè no t'ignorin els mitjans de comunicació?

Cap comentari: