23 d’agost de 2007

Bon viatge pels guerrers que al seu poble són fidels

16 d'agost de 2007. Enterrament d'en Lluís Maria Xirinacs.
Arribo a les 10 del matí a l'església de Santa Maria del Mar que està a plena a vessar. A la segona i la tercera fila hi veig en Carod-Rovira i en Felip Puig entre d'altres. La fundació Randa havia demanat que no hi hagués cap representant oficial en el seu enterrament. S'ha de tenir molta cara per no respectar les últimes voluntats d'un home que va criticar el servilisme i "la covardia dels nostres liders, massificadors del poble".
A mitja cerimònia me'n vaig cap al Fossar de les Moreres per agafar lloc per homenatjar el fèretre en la seva sortida. Començo a veure moltes cares conegudes, entre elles quasi tots els regidors/es de la CUP. Comença a ploure, apareixen moltíssims paraigües però nosaltres no en portem, tot i això aprofitem per guanyar posicions. Quan surt el fèretre tota la plaça es posa a aplaudir, i seguidament tothom comença a cridar Independència. L'emoció a flor de pell, una pell que ara sembla de gallina. Es canta "Els segadors" i entren el taüt al Memorial 1714. El fossar està ple a vessar, perquè aquest cop no enterrem a cap traidor. Seguidament, comencen els parlaments i les actuacions musicals. Poc després, ens afegim a una llarga cua que vol entrar al Memorial per retre-li l'últim comiat al guerrer que al seu poble ha estat fidel. Bon viatge, amic!

1 comentari:

Anònim ha dit...

He llegit amb interes molts posts del teu bloc, ara aqui on dius lo del Carod amb en Xiri, pixes fora de test perque desconeixes la relacio d'ells dos, Jo la conec i força i segur que tu aniries a l'enterrament d'un bon amic teu...
Coherencia company i sobretot intelgiència l'enemic no son entre els nostres a veure qui es el mes pur, l'enemic es a fora... i es potent de collons!
Una abraçada