10 d’agost de 2007

Beál Feirste


Aquest és el nom en gaèlic de Belfast i vol dir 'desembocadura del banc de sorra', i és la ciutat on vam entendre moltes coses del conflicte irlandès que també ja fa masses anys que dura. Un gran viatge amb el Curbi, en el qual hem trobat vells coneguts i també n'hem fet de nous.
De moment us penjo la primera trobada amb catalans a Irlanda. Del 5 al 12 d'agost es celebra el Féile an Phobail West Belfast, que és un festival polític que omple els carrers d'aquesta zona de Belfast d'activitats, música i solidaritat. Vam arribar-hi el mateix dia 5 i el festival començava amb un carnaval (una 'kalejira' com deien la Sandra i l'Asier), en el qual hi vam trobar aquesta agradable sorpresa d'internacionalització de la nostra lluita que us reprodueixo en forma de foto. Estava molt bé veure els bascos desfilar darrera la nostra pancarta. Potser s'està acabant la basquitis...
Després d'aquesta troballa mengem ràpidament sota la pluja i vaig descobrint els avantatges gastronòmics de viure en un país mediterrani. Hem arribat fins al Féile després d'una primera caminada per Falls Road on descobrim els murals polítics més propers a aquest carrer principal que farem cinc cops a peu en tres dies.
El primer cop fem una petita incursió que coincideix amb el carnaval, una visita al primer cementiri on busquem erròniament la tomba del Bobby Sands i la cerca del local del Sinn Féin que com que és diumenge està tancat. Ens aturem a fer una Guiness tot descobrint els esports gaèlics enmig d'incomptables samarretes del Celtic. Tornem a l'alberg on ja podem entrar a la nostra habitació compartida amb vint-i-quatre persones més.
La segona visita ve després d'haver fet una petita incursió a Shankill Road, curiositat per veure una zona unionista, és territori ocupant i ens vénen moltes ganes de tornar a Falls Road per tornar a estar en una zona segura. Una altra Guiness per l'esforç. Tornem al centre on dins els actes del festival es fa un concert de Worker's songs al Kelly Cellar's. Aquest pub està a prop de Castle Street i és el pub més antic de Belfast on a finals del segle XVIII s'hi reunia la United Irishmen Association per començar a treballar per la independència d'Irlanda. Una Guiness tot pensant en sopar aviat.
La tercera visita és forçosa, ja que ens hem trobat que al centre de Belfast ens era impossible sopar ja que estava desert de gent i tot estava tancat. Ens trobem a unes terrassenques acabades d'arribar que tampoc han sopat, i decidim tornar a arribar fins a Falls Road per intentar fer-hi un àpat. Enmig de velles rivalitats locals, mengem i els hi comentem que l'endemà al matí ens faran un tour polític per West Belfast i s'hi apunten. Se'n van a dormir esgotades de conduir per l'esquerra i nosaltres anem a fer la penúltima al Murphy's, un pub ple de cartells recordant a les voluntàries irlandeses caigudes. Tornem cap al centre amb voluntat d'anar a l'alberg i ens trobem que al Kelly Cellar's encara hi ha música i decidim fer l'última.
La quarta visita és la més profitosa, un tour polític realment espectacular i que ja us explicaré en una altra entrada.
La cinquena visita és tot just abans de marxar cap a Dublin per comprar quatre records a la botiga del Sinn Féin.