13 d’agost de 2007

Acte de sobirania.


M'assabento de la mort d'en Xirinacs a Sant Llorenç de Morunys, m'oblido del vermut i em vénen al cap tres cops que el vaig sentir parlar. El primer, ja fa molts anys a Manresa, em va impactar per la contundència amb la que va fer la presentació de La traïció dels líders. La segona vegada, va ser al Fossar de les Moreres, l'onze de setembre del 2002, un discurs que va portar cua per part d'aquells que limiten la llibertat d'expressió. Finalment, la tercera va ser als parlaments finals de la manifestació per l'autodeterminació de l'onze de febrer del 2006.

Ara, no el sentiré parlar més, per tant no em queda més que reproduir les seves últimes paraules, fins que li fem el millor homenatge: la victòria.


En ple ús de les meves facultats

marxo

perquè vull acabar els meus dies

en la soledat i el silenci.

Si em voleu fer feliç

no em busqueu.

Si algú em troba

li prego que,

estigui jo com estigui,

no vulgui ell pertorbar

la meva soledat

i el meu silenci.

Gràcies!


ACTE DE SOBIRANIA

He viscut esclau setanta-cinc anys en uns Països Catalans ocupats per Espanya, per França (i per Itàlia) des de fa segles. He viscut lluitant contra aquesta esclavitud tots els anys de la meva vida adulta. Una nació esclava, com un individu esclau, és una vergonya de la humanitat i de l'univers. Però una nació mai no serà lliure si els seus fills no volen arriscar llur vida en el seu alliberament i defensa. Amics, accepteu-me aquest final absolut victoriós de la meva contesa, per contrapuntar la covardia dels nostres líders, massificadors del poble. Avui la meva nació esdevé sobirana absoluta en mi. Ells han perdut un esclau, ella és una mica més lliure, perquè jo sóc en vosaltres, amics!


Lluís M. Xirinacs i Damians

Barcelona, 6 d'agost de 2007

Cap comentari: