20 de març del 2008

La dansa de la mort

Alguns anys per setmana santa m'arribo fins a Verges (Baix Empordà) per veure la Dansa de la Mort. No sóc creient i tampoc m'agraden les processons, però amb aquesta faig una excepció. L'any passat vaig arribar-m'hi, aquest any la dansa de la mort ha ballat massa a prop. El mateix dijous un càncer acabava amb la vida d'en Joan Carné i Prat. En Joan era el meu cosí polític que sempre havia vist com a tiet pel fet de que jo era quasi el més petit de la família. Amb els seus fills, l'Ester i el Carles ens portem poc temps. Ens ha deixat als 54 anys, massa d'hora. Avui l'hem enterrat i altre cop han tornat el nus a la gola i els ulls plorosos. La família, els amics, els companys de l'Associació de Veïns...et trobarem a faltar.

La bandera que a Verges acompanya la Mort porta les inscripcions: Nemini parco (No perdono a ningú) i Lo temps és breu (Tempus Fugit). Per desgràcia, és cert.