Ahir vaig tenir un dia força atrafegat i fins a les cinc de la tarda vaig estar desconnectat informativament. Quan vaig obrir l'ordinador i vaig entrar a Vilaweb la primera notícia m'informava d'en Bartomeu, en Lluís, en Macià i l'altre Lluís. En Muñoz i en Garcia, batlle de Gramenet i exdiputat respectivament. Del PSOE. L'Alavedra i en Prenafeta, exdiputats i exalts càrrecs de confiança. De CiU. Tots detinguts per pressumpta corrupció.
Corrupció és una paraula que s'està estenent arreu del nostre país. Abans d'en Millet, aquesta taca ja afectava la meitat de la nació: el País Valencià i les Illes Balears. Però no passava res, els del PP ni s'immutaven confiant en la "neutralitat" de la justícia. Als altres els era molt fàcil atacar-los, carregar contra el PP sempre és fàcil. Ara la taca de la corrupció ha arribat fins a l'oasi principatí i ha esquitxat als dos partits grans. I això poc després que es descobrís alguna cosa d'en Millet i de tots els que passaven pel Palau. Ara això ja afecta dos dels partits que més pes tenen al Principat. Les respostes dels seus portaveus opten per dos camins en els quals sempre hi preval la pressumpció d'innocència i la negativa a actuar políticament a nivell intern. Uns diuen que si es demostra que hi ha hagut corrupció hauran d'abandonar el partit (línia inicial del PP valencià) i els altres comenten que aquesta gent ja no tenia pes dins el partit (línia dura: és igual que robin, de fet ara no governem i ells no tenen cap pes). Cap dels dos es planteja l'expulsió immediata i totes dues opcions disten molt poc de la dels membres del PP Valencià.
Una de les associacions que feia avui diferia bastant respecte a la que feia ahir. Tot i això em sembla que són complementàries, i totes possibles.
Ahir pensava que ara estem en temps de crisi i es descobreixen aquests casos de corrupció. Justament, ara? Fins ara pensava que el tema aquest de la corrupció anava molt bé al govern espanyol perquè feia que la gent s'oblidés dels problemes econòmics i de la crisi. Allò típic de fer-nos mirar cap a una altra banda fins que passi el temporal. Pensava que tot responia a una distracció informativa voluntària que a més afectava als suposats rivals del PSOE, el PP valencià i el megalòman Millet (PP-CiU-PI). Allò típic de remenar la merda dels altres per obtenir-ne rèdit polític. Ara pensareu que sóc un hipòcrita perquè creureu que estic fent exactament el mateix, i a més carreg
aré contra tots. Però avui tinc una altra teoria.
Avui penso que en temps de crisi, i amb les arques de l'estat bastant buides, els funcionaris s'han posat a treballar. Evidentment parlo dels funcionaris que no fan la seva feina. Per tant la crítica no me la dirigeixo a mi mateix, que vaig de feina fins dalt. Ni tampoc als Mossos d'Esquadra que a Reus fins i tot treballen més del compte. Els funcionaris als que em refereixo són allò que sempre he anomenat "funcionariat espanyol". Aquells que quan vaig començar a treballar a l'adoptiva, a Correus, una de les primeres frases que em van dirigir va ser aquesta: "No trabajes tanto, que ni te van a pagar más ni te van a contratar más (entenguis "amb més freqüència", ja que si feia la feina s'acabava aquella "acumulació" que havia motivat el meu contracte. Em vaig quedar esgarrifat i vaig començar a pensar que aquell era el caràcter del funcionariat espanyol. Començava a entendre força coses.
Avui crec que quan les vaques eren grasses, els responsables de controlar els casos de corrupció es dedicaven a fer la vista grossa, segurament seduïts per una comissió, o senzillament, seguien la inèrcia del funcionariat espanyol i es dedicaven a no treballar. Suposo que en temps de crisi els hi han dit: "Nois, que no tenim diners a la caixa, potser que intentem recuperar-ne uns quants". I llavors, comencen a treballar i es descobreix tot aquest desgavell.
Dues idees diferents, però cap de descabdellada. Com diu el diccionari: "Descabdellar- Introduir la confusió en una munió arrengada." Si seguiu al diccionari podeu veure la definició de reng i pensareu en allò del rèdit polític i les properes batalles electorals. Tot amanit amb distraccions informatives, penseu en les noves detencions a Euskal Herria, que això d'il·legalitzar les idees sembla que els agrada a tots.
Però tranquils, encara ens queda Esquerra i Iniciativa. En podria fer informes però segur que no me'ls pagarien a 11999 euros. Podria parlar també de les seves noves seus, de l'aferrament a l'escó i als càrrecs de govern, de la dependència dels bancs... Podria parlar de tot això i trobaria molts dels arguments que ens porten a desconfiar de l'establishment polític actual. Estem treballant per construir una alternativa, no és fàcil i no ens hem de deixar portar per miratges que ens puguin portar a l'oasi. El camí és molt llarg i toca preparar-nos bé per poder afrontar els propers reptes. Intentarem organitzar-nos bé i poder seguir assegurant la nostra independència com a candidatura. I això passa per l'augment de militància i la proliferació d'espais de proximitat, entre moltes coses més.
Hem de potenciar la formació i la informació per arribar als desmobilitzats i als passius, que són la gran majoria de la societat. Al Principat per exemple hi ha hagut una evolució en la intenció de vot de gran part de la gent del país. Fa uns anys era allò de "Que guanyin els que ja hi són, que sinó ens tocarà engreixar uns altres porcs.". Quan el govern va començar a canviar es va començar a dir "tant és, tots roben". I ara molta gent vota als seus tot pensant que "li han agafat gust als càrrecs, però són l'opció menys dolenta, tot i que ara s'empassin les seves antigues reivindicacions". L'última frase que se sent és "el Carretero i el seu Reagrupament ens salvaran a tots...". Vaja, parlava de corrupció i m'apareix el Carretero, potser hauria de preguntar als de Puigcerdà si aquest també n'ha fet alguna...
S'ha de combatre la desmemòria, i des d'aquí volia felicitar a la Gent de Gramenet que feia temps que denunciava la corrupció local. Potser fins i tot els podrien recompensar amb el sou d'un d'aquests funcionaris que no treballen mai. Ells van fer pancartes, es van mobilitzar i van deixar-hi diners de la seva butxaca per denunciar el que uns funcionaris poc eficients han trigat tant temps a descobrir. Siusplau, que no els hi donin la Creu de Sant Jordi, que ja està devaluada i com deia un amic meu "la donen a qualsevol".
Per acabar, des de l'Ovidi feia molt temps que al Palau no s'hi feia música en català. Em sembla que, entre altres, en Millet hi va portar la Rosario. No és que no m'agradi la Rosario, que també, però imagineu-vos un concert de KOP al Valle de los Caídos... Salvant les diferències... tot i que aquí ningú se'n salva. Sols el poble...
Corrupció és una paraula que s'està estenent arreu del nostre país. Abans d'en Millet, aquesta taca ja afectava la meitat de la nació: el País Valencià i les Illes Balears. Però no passava res, els del PP ni s'immutaven confiant en la "neutralitat" de la justícia. Als altres els era molt fàcil atacar-los, carregar contra el PP sempre és fàcil. Ara la taca de la corrupció ha arribat fins a l'oasi principatí i ha esquitxat als dos partits grans. I això poc després que es descobrís alguna cosa d'en Millet i de tots els que passaven pel Palau. Ara això ja afecta dos dels partits que més pes tenen al Principat. Les respostes dels seus portaveus opten per dos camins en els quals sempre hi preval la pressumpció d'innocència i la negativa a actuar políticament a nivell intern. Uns diuen que si es demostra que hi ha hagut corrupció hauran d'abandonar el partit (línia inicial del PP valencià) i els altres comenten que aquesta gent ja no tenia pes dins el partit (línia dura: és igual que robin, de fet ara no governem i ells no tenen cap pes). Cap dels dos es planteja l'expulsió immediata i totes dues opcions disten molt poc de la dels membres del PP Valencià.
Una de les associacions que feia avui diferia bastant respecte a la que feia ahir. Tot i això em sembla que són complementàries, i totes possibles.
Ahir pensava que ara estem en temps de crisi i es descobreixen aquests casos de corrupció. Justament, ara? Fins ara pensava que el tema aquest de la corrupció anava molt bé al govern espanyol perquè feia que la gent s'oblidés dels problemes econòmics i de la crisi. Allò típic de fer-nos mirar cap a una altra banda fins que passi el temporal. Pensava que tot responia a una distracció informativa voluntària que a més afectava als suposats rivals del PSOE, el PP valencià i el megalòman Millet (PP-CiU-PI). Allò típic de remenar la merda dels altres per obtenir-ne rèdit polític. Ara pensareu que sóc un hipòcrita perquè creureu que estic fent exactament el mateix, i a més carreg
aré contra tots. Però avui tinc una altra teoria.Avui penso que en temps de crisi, i amb les arques de l'estat bastant buides, els funcionaris s'han posat a treballar. Evidentment parlo dels funcionaris que no fan la seva feina. Per tant la crítica no me la dirigeixo a mi mateix, que vaig de feina fins dalt. Ni tampoc als Mossos d'Esquadra que a Reus fins i tot treballen més del compte. Els funcionaris als que em refereixo són allò que sempre he anomenat "funcionariat espanyol". Aquells que quan vaig començar a treballar a l'adoptiva, a Correus, una de les primeres frases que em van dirigir va ser aquesta: "No trabajes tanto, que ni te van a pagar más ni te van a contratar más (entenguis "amb més freqüència", ja que si feia la feina s'acabava aquella "acumulació" que havia motivat el meu contracte. Em vaig quedar esgarrifat i vaig començar a pensar que aquell era el caràcter del funcionariat espanyol. Començava a entendre força coses.
Avui crec que quan les vaques eren grasses, els responsables de controlar els casos de corrupció es dedicaven a fer la vista grossa, segurament seduïts per una comissió, o senzillament, seguien la inèrcia del funcionariat espanyol i es dedicaven a no treballar. Suposo que en temps de crisi els hi han dit: "Nois, que no tenim diners a la caixa, potser que intentem recuperar-ne uns quants". I llavors, comencen a treballar i es descobreix tot aquest desgavell.
Dues idees diferents, però cap de descabdellada. Com diu el diccionari: "Descabdellar- Introduir la confusió en una munió arrengada." Si seguiu al diccionari podeu veure la definició de reng i pensareu en allò del rèdit polític i les properes batalles electorals. Tot amanit amb distraccions informatives, penseu en les noves detencions a Euskal Herria, que això d'il·legalitzar les idees sembla que els agrada a tots.
Però tranquils, encara ens queda Esquerra i Iniciativa. En podria fer informes però segur que no me'ls pagarien a 11999 euros. Podria parlar també de les seves noves seus, de l'aferrament a l'escó i als càrrecs de govern, de la dependència dels bancs... Podria parlar de tot això i trobaria molts dels arguments que ens porten a desconfiar de l'establishment polític actual. Estem treballant per construir una alternativa, no és fàcil i no ens hem de deixar portar per miratges que ens puguin portar a l'oasi. El camí és molt llarg i toca preparar-nos bé per poder afrontar els propers reptes. Intentarem organitzar-nos bé i poder seguir assegurant la nostra independència com a candidatura. I això passa per l'augment de militància i la proliferació d'espais de proximitat, entre moltes coses més.
Hem de potenciar la formació i la informació per arribar als desmobilitzats i als passius, que són la gran majoria de la societat. Al Principat per exemple hi ha hagut una evolució en la intenció de vot de gran part de la gent del país. Fa uns anys era allò de "Que guanyin els que ja hi són, que sinó ens tocarà engreixar uns altres porcs.". Quan el govern va començar a canviar es va començar a dir "tant és, tots roben". I ara molta gent vota als seus tot pensant que "li han agafat gust als càrrecs, però són l'opció menys dolenta, tot i que ara s'empassin les seves antigues reivindicacions". L'última frase que se sent és "el Carretero i el seu Reagrupament ens salvaran a tots...". Vaja, parlava de corrupció i m'apareix el Carretero, potser hauria de preguntar als de Puigcerdà si aquest també n'ha fet alguna...
S'ha de combatre la desmemòria, i des d'aquí volia felicitar a la Gent de Gramenet que feia temps que denunciava la corrupció local. Potser fins i tot els podrien recompensar amb el sou d'un d'aquests funcionaris que no treballen mai. Ells van fer pancartes, es van mobilitzar i van deixar-hi diners de la seva butxaca per denunciar el que uns funcionaris poc eficients han trigat tant temps a descobrir. Siusplau, que no els hi donin la Creu de Sant Jordi, que ja està devaluada i com deia un amic meu "la donen a qualsevol".
Per acabar, des de l'Ovidi feia molt temps que al Palau no s'hi feia música en català. Em sembla que, entre altres, en Millet hi va portar la Rosario. No és que no m'agradi la Rosario, que també, però imagineu-vos un concert de KOP al Valle de los Caídos... Salvant les diferències... tot i que aquí ningú se'n salva. Sols el poble...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada