40 anys a Berga

40 anys d'esquerra independentista from Prop Prods on Vimeo.

La neutralitat de la justícia

Quan sento parlar de la neutralitat de la justícia em vénen nàusees. Crec que la justícia espanyola és una injustícia. Darrerament molts companys estan passant pels tribunals i són jutjats per uns que ja treballaven amb l'antic règim i segueixen treballant amb el nou. Aquests jutges no investigaran sobre els crims del franquisme igual que tampoc jutjaran alguns crims de la democràcia. No m'apunto a modes temporals com en Garzón, també responsable d'haver empresonat a molts companys. Fa molts anys quan jutjava dictadures estrangeres sempre pensava que tenia molt poca vergonya a jutjar els altres mentres xiulava cap a una altra banda com si aquí no hagués passat res, també mirava cap a un altre cantó quan es denunciaven tortures. Fa uns mesos va fer un estirabot i vinga, aquí no ha passat res i el que s'ha de fer és oblidar. On és la neutralitat? Al costat de la justícia, que justament està del seu cantó.
En Garzón no va exercir amb el franquisme, però ell com tots els altres, els d'abans i diria que tots els d'ara, segueixen sent còmplices de crims no jutjats. Crec que aquestes persones haurien de quedar automàticament incapacitades per treballar en aquest àmbit, això seria aplicar-los una mica de justícia a aquests encobridors de crims. Si els apliquéssim justícia del tot, molts d'ells haurien de passar molts anys entre reixes i pastilles de sabó.
A ells els agrada no remoure el passat no fos cas que es remeni tota la merda. Perquè la memòria històrica no s'ha de tenir només amb el franquisme sinó que també amb la seva democràcia. No s'ha d'oblidar que molts jutges considerats demòcrates i progressistes són còmplices d'alguns crims jutjats, com el cas d'en Guillem Agulló. Molts jutges són còmplices de no aplicar la legalitat de la seva llei de partits. No estic parlant de quan l'apliquen amb il·lusió sinó que parlo de quan xiulen cap a una altra banda. La seva neutralitat fa que Alianza Nacional sigui encara un partit legal, que es manifesta pels nostres carrers i que posa a les seves llistes un assassí com en Pedro Cuevas. Quina neutralitat! Potser quan es treguin la careta el premiaran com van fer amb en Màximo Blanco, són els seus actes de justícia. Articles com el del company David Fernàndez són necessaris per no oblidar com apliquen la seva justícia.
Quan tenen la injustícia per bandera, treure-la és un dret. La neutralitat desapareix quan s'acata la constitució espanyola. La justícia, brilla per la seva absència. Cal tenir memòria.

Save David Bassa

Diuen que rectificar és de savis, en aquesta breu entrada no ho faré. Em reafirmo en els meus pensaments. Ho vaig poder fer dissabte a Berga, i ho faig ara al voltant del post sobre l'Hora Q, on deia que era un mal substitutiu i tenia l'esperança en el David. Avui he tornat a mirar el programa tot caient en el reclam dels titulars. Parlaven de bous, draps i paràsits. També parlaven de companys de lluita.
Per una estona he patit molt en anar veient un tractament propi del que jo concebo com a televisió espanyola. No sé de quina tècnica es tracta, no m'agrada i avui m'ha tret hores perquè m'ha retingut primer a una pantalla i ara a l'altra. La tècnica en qüestió era allò d'anar repetint unes mateixes imatges on hi havia flames i deien que parlarien del tema. Una vintena de minuts on ho anuncien dos cops més i finalment la notícia. M'he hagut d'empassar tot un neoliberal que ha acabat parlant del fèisbuc. L'espai on avui un amic sallentí m'ha proposat de crear un grup que es digués "Save David Bassa". Ho hauríem de fer en anglès o en grec per estendre el conflicte. Quan he vist que l'anhelada notícia la cobria ell m'he relaxat i he passat a estar expectant. I he recordat altre cop que encara ens queda un be negre. Intentaré llegir-lo i evitar-me hores perdudes davant del televisor enyorant programes passats. Espero que avisi els dies que valgui la pena. Hauré d'estar a l'aguait mentre seguim ultratjant Espanya.

40 anys

Aquest cap de setmana toca cel·lebrar el 40 anys de l'esquerra independentista. El programa d'actes el trobareu aquí. Escric aquesta breu entrada per reflexionar una mica sobre l'aniversari. D'entrada la primera reflexió és que no fa ni la meitat de temps que milito, potser si que començava a simpatitzar-hi. A finalíssims dels 80 em vaig començar a introduir a l'entorn. Les primeres aproximacions van ser a alguna paradeta de l'MDT (encara no matisaven si eren IPC o PSAN) i també seguint amb interès les informacions que donava TV3 i el diari AVUI. Fa vint no teníem espais de comunicació propis, tot i això al Bages ja apareixia la revista Espetec, de la qual només en vaig comprar dos números que incomprensiblement ara no trobo. Sóc un indocumentat. Vint anys després el diari AVUI torna a parlar de nosaltres i TV3 ens segueix ignorant. El diari AVUI parla molt de nosaltres i de les nostres assemblees i possibles presentacions a les autonòmiques de la CAC. Aquest diari a finals dels 80 va parlar bastant de nosaltres i sovint hi apareixien inserits anuncis d'actes polítics de l'EI, pagant és clar. Més tard es van encarregar de criminalitzar l'esquerra independentista i posteriorment ens van acabar ignorant interessadament. Ara, de sobte, parlen de nosaltres. Ho trobo sospitós, però també hi veig elements positius. Se'm fa estrany que parlin de nosaltres, tot i que s'ha de reconèixer que des de la veritable eclosió del 2007 es té més en compte a l'EI. Crec que ho fan en part per debilitar ERC i això podria enfortir una CiU que com a mínim fins al 2011 no es desfederarà per molta comedieta que fagin. Tot i això, al mateix temps aquests articles generen esperança en l'entorn no militant i a vegades una certa incomoditat dins la pròpia militància. Cada cop que ho llegeixo penso que no m'agrada que s'airegin les nostres petites diferències, però també crec que és un exercici de transparència que la gent sàpiga què volem ser, tot i que rebi el tractament propi (que per sort no arriba a maltractament) d'un mitjà no afí. Ara ja tenim mitjans i eines de discussió més properes que ens donen solidesa per molt que intentin influir-nos o influenciar-nos des dels altres mitjans. Tot i això no hem de tenir por d'aquestes notícies i el moviment ha de caminar fort i unit en la direcció que es decideixi a Mataró.
Hauria de seguir escrivint, potser ja ho faré. He començat a Berga i he acabat a Mataró. Ara he de marxar cap a Manresa que justament era el motiu inicial de l'article, però ja passa...

Realment, volia fer l'article per dir que em resultava curiós que l'homenatge es fes a Berga, quan jo des de la meva equidistància quilomètrica i estratègica amb Manresa i Berga sempre havia tingut com a referent la capital del Bages que darrerament torno a sovintejar bastant. No vull polemitzar ni amb la Llum ni amb la Patum, però Manresa era el meu referent d'adolescència i joventut quan voltava per l'Alimara, el JIR, La Seca, L'Havana. Al 91 la CUP ja van intentar girar la truita amb un vot de lluita. Setze anys després ja tenen una eina més. Han passat 16 anys i una crisi política que va coincidir amb la morfina. De l'EI, 40 anys amb alts i baixos. En 40 anys ja hem rebut molts cops i hem madurat. 40 anys, és una edat de maduresa, on ja hem de demostrar què volem ser i com ho volem aconseguir. Tots junts. Per tant amb 40 anys ja toca que el moviment comenci a caminar a pas valent. Trobo que a Berga ens toca anar-hi a tots. Hi ha peròs i contres però el que està clar és que hem d'acabar anant-hi. No siguem incensats.