Avui en Guillem m'ha comentat que últimament al bloc només parlava de futbol. I jo li he respost: i de bascos!Ahir ja n'era conscient que les darreres entrades estaven girant al voltant dels mateixos temes. Volia canviar, però un "cop contra la porta del Patrol" ha fet que tornés a parlar d'aquelles terres. Parlant de la tortura vaig enrecordar-me'n dels que van patir l'Operació Garzón. Vaig pensar en ells. I per proximitat, en els manresans detinguts. Vaig pensar en aquell estiu abans del meu segon onze. Vaig recordar els cops que havia empasquinat les seves cares a la paret anys després. Van passar tres estius. Els meus records van girar cap al 92.
Ahir a la nit, davant l'ordinador, voltant per la xarxa vaig trobar-me davant d'aquest cartell. Aquest cartell em portava el record de la primera vegada que a Manresa ho van intentar. Vaig desar el record al calaix d'espera del bloc, amb el 91 a la retina.
Avui, m'he posat a escriure. He obert el calaix d'espera i he pujat la foto. M'he posat a escriure sense haver posat títol; no sabia què dir. He anat pensant les paraules, pensant en els fets, pensant en el passat. He pensat en el passat, he caigut en el record i he tornat a quan començava a pensar. Tots els pensaments d'ara vénen d'aquell passat. M'he posat a escriure i ara observo que aquest avui ja és ahir.
Fa una estona, davant la pantalla he vist les cares d'alguns que van patir el tracte "benemèrit". He recordat el 92, el 91, el 90... He tornat a entrar a La Seca, l'Havana i l'Alimara. He pensat en el David, l'Esteve i el Jordi.
Ara, estic acabant i veig una altra cara que va patir presó. He recordat els insubmisos, he tornat a entrar en aquella mani i he pensat en aquelles àvies. Es van esgarrifar perquè a la pancarta per l'insubmís hi posava "Llibertat Jordi Pujol". A elles també els hi van venir records del passat.
Ahir en Guillem em va comentar... que encara torturen. El temps no passa, sembla que era ahir.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada