29 d’octubre del 2008

Està plovent!

Mai m'havia plantejat quin és el temps que m'agrada més. Un bon dia dins l'iglú contestes un test i et demanen quin clima prefereixes, dubtes una estona i respons pluja. No recordo de què anava el test, però em sembla que no em va fer ni fred ni calor. Justament com m'agrada el clima, però aquesta opció no hi era.
Estem en uns dies de pluja i avui he començat a reflexionar si la meva resposta havia estat la correcta. Dilluns me'n vaig anar a dormir enyorant l'informatiu que acompanyava la meva nocturnitat, tot i això em vaig assabentar que baixarien les temperatures i plouria. Un cop al llit, en previsió vaig posar els 2 despertadors un pèl més d'hora de l'habitual. Una previsió que no havia tingut el dia abans quan em vaig aixecar una hora abans i vaig maleir l'estalvi energètic. Quan plou el país es paralitza, enganxes tots els embussos del món i arribes tard a la feina. Tot i les previsions, arribes un pèl més tard de l'habitual minut i mig que et fa maleir el nou fitxatge informàtic. En un dia de pluja, els nens no poden fer Educació Física ni anar al pati, i això fa que estiguin més esverats. És un dels 200 factors que fan que els nens s'activin i desconnectin. Tot i això avui fem unes Jornades per la convivència i la feina és diferent. Segueix plovent i les activitats a l'aire lliure no es poden fer. Seguidament, una xerrada per nosaltres que quasi aconsegueix que m'adormi. Llavors te'n recordes d'aquell institut al costat de casa amb el que et vas oferir per acompanyar-los al cinema. Era un dia d'aquells que has dormit poc, arribes al cinema i et diuen que la pel·lícula és West Side Story en versió original, la còpia del 61 i a uns descafeïnats quarts de 9. Te'n recordes d'aquell dia que els ulls se't tancaven amb la cap d'estudis al costat i que no paraves de bellugar-te per no adormir-te. Resisteixes amb el company del costat que està igual que tu. Vas a casa per dinar ràpidament, però has de fer un parell d'encàrrecs i només et pots estirar 10 minutets i has de tornar a la pluja, els embussos i un curset al que arribes tard, molt més tard del minut i mig habitual que t'alegra la cara perquè no hi ha un ordinador que et controli. Acabes a les 9 i segueix plovent, tots els camins saturats i un llum petat que com no espavilis farà que no passis l'itevé.
Dimarts, m'aixeco i segueix plovent, maleixo en Baltasar i el ciri que va posar a la Moreneta, que algú l'apagui que el PHN ja s'ha aturat. Avui he sigut més previsor i alarmista, tot i això una conxorxa d'embussos fa que no em sobri massa temps. Busco un guàrdia que em substitueixi, arreglo quatre papers i comença una excursió amb pluja. Em passo mig matí cridant-los l'atenció enmig de llibres i l'altre mig matí donant un volt per Caldes. Un volt amb pluja, vent i fred. Molt fred, quasi tant com als concerts sallentins dels Bassotti que m'han tornat a regalar un constipat que encara arrossego. Però aquí hi ha pluja i responsabilitat. M'he de passar mig matí evitant que atropellin 27 paraigües que em podrien degollar. El fred i la pluja fan que la cacera de paraules no sigui tan productiva com l'any passat. Tornes a casa per dinar i segueix plovent. A mig àpat se'n va la llum i maleixes la pluja. Sense poder aclucar els ulls te'n vas cap a un altre curset on tornes a arribar més tard de l'habitual i descobreixes que t'has equivocat. T'avergonyeixes d'haver descobert que el treball experimental amb les TIC no es basa en fer provatures sinó que va lligat a l'àmbit de les ciències experimentals. Tornes a casa, escrius al blog mentre es renta la roba i deixes d'escriure-hi quan te'n recordes que ja ha acabat i que espera el centrifugat. Feia dos dies que havia de fer bugada i estendre roba... Segueix plovent. Que algú em torni a enviar el qüestionari que marco una altra resposta, que no vull que plogui a la devesa. Parlant de Girona, setze absolts i una família encara per jutjar.

24 d’octubre del 2008

Tabac a la nevera

A vegades hi ha coses que et sobten, t'estranyen, t'impacten. Darrerament l'iglú i la feina em deixen poc temps per la reenganxada al món blogaire, però la situació ja es va normalitzant. Tot i això, la normalitat massa sovint es veu alterada. La setmana ja començava de manera estranya quan vaig comprar El Temps i vaig veure que a la portada parlen del tzar, sort que a l'interior ho arreglen. Dimarts, curset de Moodle i reflexió sobre les hores que passo davant d'una pantalla. Dimecres, una maneta fora de casa. Dijous després de dinar, tornar a la feina i xafar una tifa.
Avui, aixecar-me un pèl més tard i rebre un justificant que no s'escau amb l'absència. Anar a esmorzar al Cafè del Centre i veure-hi la mateixa gent que el darrer cop. Tornar a Correus per tornar a demanar que deixin d'enviar-te les cartes dels d'abans. Recordar el primer cop que hi vaig treballar a l'adoptiva. Una de les primeres frases que em van adreçar va ser: "Chaval, no trabajes tanto que ni te van a pagar más, ni te van a contratar más por hacer la faena". De fet, tenia raó, era un sistema de treball mitjançant llistes i jo justament tenia un contracte per acumulació de feina. Tot i això, aquella imatge em va definir el perfil del funcionariat espanyol. Avui, m'han dit que no tornaré a rebre aquelles cartes, però tinc la total seguretat que en poc temps en rebré alguna. Vaig treballar-hi força temps, i hi ha coses que mai no canvien.
Dirigir-me a l'Oficina d'Atenció Ciutadana per queixar-me de la taxa de residus i l'incensat. Tot i aclarir-ho, descompte de només 7 Euros. Comentar que recicles i demanar pel descompte, i et responen que és d'un 20% però només es tracta de portar coses al Punt Blau. En resum, que podria rebre un descompte si barregés vidre, plàstic, paper i orgànica. Sobretot, l'important és el Punt Blau. I jo que em pensava que posarien un inspector a controlar-me les escombraries.
Tot seguit, m'arribo fins a la biblioteca per agafar unes partitures, Tres nadales monzonianes i un compacte d'himnes urbans dels The Verve. Recordar la cançó i el vídeo. Recordar un dijous a la matinada pel mig del carrer Rocafort amb els Xeics imitant el vídeo direcció al Blas fins que un mini ple de ballarines es va creuar enmig de la Bitter Sweet Simphony. Van tenir un final accidental, uns goril·les mafiosos i un judici. Era una altra època, els divendres no m'havia d'aixecar tant d'hora.
Segueixo el meu trajecte, recordant els anys universitaris. Aturar-me a una botiga i aconseguir el tan anhelat aparell d'emapetrès. Valorar que és el preu de dos cartrons de tabac que es consumeixen en dues setmanes. Cert, però encara no he deixat de fumar, i em compro un altre cartró. Encuriosit, pregunto i m'acabo emportant un paquet de tabac que anirà directe a la nevera. Així mai tornaré a tenir la nevera buida. Vaig a fumar-me'n un.

21 d’octubre del 2008

Insisteixen!

Insisteixen, segueixen, reprimeixen, persegueixen...
Demà, quatre joves a declarar a l'Audiència Nacional. El dia 29, setze companys i companyes de Girona. Ara també en Xavi Oñate, company de lluita a la comarca adoptiva. Aquesta fotografia evidentment no és apologia de res. Segurament és una de les que van fer servir aquells nostrats treballadors que amb tanta diligència envien de viatge a Madrid als nostres companys de lluita. Ni els botiflers d'abans ni els d'ara ens han aturat. 300 anys lluitant contra corones i virreis. Jo també cremo... als lauzengiers, als senyors, als nobles, als reis i a tots els opressors. Jo també cremo a tots els que en volen vassalls.

14 d’octubre del 2008

Correllengua 2008

Després de 4 edicions sense celebrar-se. El Correllengua va tornar arribar a Navàs. Va deixar d'arribar-hi el 2003, va ser l'última edició que vam organitzar des de l'Associació Cultural la Ceba. Ara 5 anys més tard, una ceba rejovenida i que torna a estar arrelada a la terra, en va fer possible una nova edició. Feia bastant goig veure la plaça plena de gent que gaudia amb les mostres de cultura popular. Prop de 250 botifarres i un munt de gent treballant amb il·lusió pel futur d'un poble.