Tabac a la nevera

A vegades hi ha coses que et sobten, t'estranyen, t'impacten. Darrerament l'iglú i la feina em deixen poc temps per la reenganxada al món blogaire, però la situació ja es va normalitzant. Tot i això, la normalitat massa sovint es veu alterada. La setmana ja començava de manera estranya quan vaig comprar El Temps i vaig veure que a la portada parlen del tzar, sort que a l'interior ho arreglen. Dimarts, curset de Moodle i reflexió sobre les hores que passo davant d'una pantalla. Dimecres, una maneta fora de casa. Dijous després de dinar, tornar a la feina i xafar una tifa.
Avui, aixecar-me un pèl més tard i rebre un justificant que no s'escau amb l'absència. Anar a esmorzar al Cafè del Centre i veure-hi la mateixa gent que el darrer cop. Tornar a Correus per tornar a demanar que deixin d'enviar-te les cartes dels d'abans. Recordar el primer cop que hi vaig treballar a l'adoptiva. Una de les primeres frases que em van adreçar va ser: "Chaval, no trabajes tanto que ni te van a pagar más, ni te van a contratar más por hacer la faena". De fet, tenia raó, era un sistema de treball mitjançant llistes i jo justament tenia un contracte per acumulació de feina. Tot i això, aquella imatge em va definir el perfil del funcionariat espanyol. Avui, m'han dit que no tornaré a rebre aquelles cartes, però tinc la total seguretat que en poc temps en rebré alguna. Vaig treballar-hi força temps, i hi ha coses que mai no canvien.
Dirigir-me a l'Oficina d'Atenció Ciutadana per queixar-me de la taxa de residus i l'incensat. Tot i aclarir-ho, descompte de només 7 Euros. Comentar que recicles i demanar pel descompte, i et responen que és d'un 20% però només es tracta de portar coses al Punt Blau. En resum, que podria rebre un descompte si barregés vidre, plàstic, paper i orgànica. Sobretot, l'important és el Punt Blau. I jo que em pensava que posarien un inspector a controlar-me les escombraries.
Tot seguit, m'arribo fins a la biblioteca per agafar unes partitures, Tres nadales monzonianes i un compacte d'himnes urbans dels The Verve. Recordar la cançó i el vídeo. Recordar un dijous a la matinada pel mig del carrer Rocafort amb els Xeics imitant el vídeo direcció al Blas fins que un mini ple de ballarines es va creuar enmig de la Bitter Sweet Simphony. Van tenir un final accidental, uns goril·les mafiosos i un judici. Era una altra època, els divendres no m'havia d'aixecar tant d'hora.
Segueixo el meu trajecte, recordant els anys universitaris. Aturar-me a una botiga i aconseguir el tan anhelat aparell d'emapetrès. Valorar que és el preu de dos cartrons de tabac que es consumeixen en dues setmanes. Cert, però encara no he deixat de fumar, i em compro un altre cartró. Encuriosit, pregunto i m'acabo emportant un paquet de tabac que anirà directe a la nevera. Així mai tornaré a tenir la nevera buida. Vaig a fumar-me'n un.