Els arriben eleccions, toquen il·legalitzacions

Fa una setmana a aquesta hora arribàvem a Iruñea per assistir altre cop a l'Hatortxu Rock. L'any passat hi vam anar i ens hi vam deixar la gola. Aquest cop repetia amb l'Ainara, l'Oriol, la Núria i el Kali. L'any passat vam ser 13 i aquest any 6 amb la novetat del Carles.
L'any passat va ser brutal, nou mil persones i grans grups que em van deixar de record una afonia.
Aquest any tocava repetir i com anava dient l'Oriol s'han de mantenir algunes tradicions. Som-hi!
Arribar a Iruñea i tornar a aparcar al costat del riu, arribar-nos fins a la mateixa pensió i després tornar als carrers del casc antic tot repetint al BarKatu. Els que no van repetir van ser els antidisturbis de l'any passat i tampoc el nostre refugi, el Gazte 84 que aquest cop estava tancat.

Dissabte al matí, esmorzar al Sevilla en plena Gaztelu Plaza (hi ha tradicions que es podrien modificar). Després a dinar.
Havíem reservat a l'Herriko Taberna ja que l'han passat vam acabar-hi dinant força tard. Un menú molt complet de 17 euros en un ambient amical. Menjo uns xoricets a la sidra, crema de carbassó, llonsat amb patates i unes profiteroles. Vinet, cafè i patxaran. Un bon àpat que confirmava el record que en teníem.
Dissabte a la tarda tocava arribar-nos fins a l'Anaitasuna, un pavelló que es va omplir a vessar per assistir a un acte polític d'EAE-ANV. Més de tres mil persones sota el lema era GUK Independentzia. Euskal Nazioa. Nosaltres. Independència. Nació basca. En aquest ekitaldia es van presentar els candidats a les eleccions estatals. Volen presentar-s'hi per dir la seva i ja els proposen la il·legalització. L'acte combinava l'euskera amb el castellà i pel que vaig entendre l'alcaldessa d'Hernani va demanar un fort aplaudiment per aquells que havien patit tortura. La resposta dels torturadors ha estat tornar a demostrar que les lleis estan fetes a la seva mida. Quan interessa il·legalitzen i diuen que no té res a veure amb el període electoral...i hi ha gent que s'ho creu?
Amb els companys comentàvem l'acte i una de les respostes més escaients va ser "el dia que fem un acte així al País Valencià..." i el farem.
A la nit altre cop cap a Berriobeiti, unes 8000 persones i el record dels que no hi podien ser sempre present. Aquest any m'he estalviat l'afonia ja que només em coneixia "Sols el poble salva el poble" i l'"Hator, hator" que cantava el públic. Vine, vine. Noia, noi. A casa. Evidentment pels que no hi podien ser.
Tot i haver-hi una miqueta menys de gent que l'any passat debíem ser al voltant de vuit mil els que estàvem acompanyats pel fred.
L'endemà al matí, preparar la tornada, trobar-nos al Sevilla (??) i anar fins al Chez Evaristo per fer uns pintxos amb el Fermin sonant de fons. Acomiadar l'Ainara i tornar cap a casa.
Dilluns anant cap a la feina la ràdio m'informa que ja parlen d'il·legalitzacions tot dient que l'acte de dissabte els dóna més arguments per fer-ho. Més arguments o més ganes per il·legalitzar? A mi l'acte em va donar més arguments i més ganes de seguir lluitant contra la seva legalitat.
A casa nostra, la seva legalitat irracional i amenaçadora s'ha fixat en l'alcalde de Santa Coloma de Cervelló que va dedicar un carrer al fill del poble i lluitador incansable Jaume Martínez Vendrell.
Entre els dos pobles hi ha una distància que es supera amb quilòmetres. Entre els dos pobles hi ha una similitud: volen perseguir-ne les idees. I llavors s'omplen la boca de democràcia...