Crònica d'un "enfrontament" (I). L'avantmatx

Cinc del matí. Sona el despertador i en poca estona estic sota la dutxa. M'eixugo, mentre en Marc ja s'ha aixecat i l'Arnau ja comença a fer-nos perdre trucades. Marxem cap a Capellades per buscar els cotxes i els companys. Allà, un fred quart d'hora d'espera que ens fa preveure que allà dalt en farà més. Un quart de set i ara va de bo. Uns quants quilòmetres per posar benzina i cafè. Més quilòmetres amb la boira com a companya de viatge i esmorzar al costat de Saragossa. Hem fet un llarg camí i encara ens queda molt per recórrer. Pel trajecte l'Arnau i en Marc han fet alguna becaineta, tot i que aquest últim s'obstina a negar-ho quan feia cinc minuts que el cap li aguantava el coixí. Jo crec que he tancat els ulls un quart d'hora i els he obert quan hem entrat a Euskal Herria.

Voltem per l'esquerra de Bilbo fins a arribar a Sestao, anem a l'herriko on els capelladins hi troben vells coneguts. Comencen les rondes i som catorze...

La Najaia ens acompanya amb metro fins a Bilbo, baixem a l'Arenal on hi ha molts catalans a les carpes. Em trobo quatre navassencs. Seguim cap al casc vell a la cerca d'aliment i trobo les entrades i vuit navassencs més. Les basques ens demanen els entrepans i uns katxis acompanyen l'espera. Mengem i amb el Ferran i el Marc anem a fer un cigaló ràpid que acaba acompanyat d'un patxaran. Tornem i n'hi ha que tot just ara mengen l'entrepà en un carrer ple de catalans i bascos omplint l'estómac per alleugerir l'espera. Tornem al metro per anar fins a la Casilla.

Càntics pels carrers i pel metro. Arribem a la Casilla quan falta un quart d'hora per començar la mani, ja hi ha força gent i decidim fer temps a un bar tot patint perquè els bascos són puntuals. L'inici de la mani s'endarrereix una miqueta, però un cop la capçalera i el cordó són a lloc comencem a caminar. Crits constants i reivindicacions clares. Desenes de milers de persones. Nazio bat, selekzio bat... Emotiu. Poc abans que s'acabi la mani, la prudència ens fa traidors i marxem cap a San Mamés. Hi arribem cantant i ens trobem amb un carrer amb cinquanta bars abans d'arribar al camp. Per sort, no parem a tots.

Entrem a la catedral, prenem posició i sonen els himnes. Sencers.