Estudiants i professors

Ahir a la nit, les últimes paraules que vaig escoltar de la tele van ser una notícia que apareixeria avui als diaris. La suposada informació venia a dir que el professorat català treballava poques hores i que per això era culpable de la massificació a les aules. Els responsables dels barracons volen que fem més hores, com els de la concertada. Les seves manipulacions ja han tingut resposta. Sembla que ens volen vendre la LEC i ho fan desprestigiant al professorat.
Ahir a la nit, els estudiants del SEPC van protestar a Tortosa davant del conseller Maragall. Sembla que els volen vendre la LEC i ho fan criminalitzant als estudiants.
Estan nerviosos perquè el 14 de febrer toca vaga per dir no a aquesta llei que vol aplanar el camí a la privatització de l'ensenyament. Estan nerviosos i per això intenten desprestigiar-nos.

Estudiants i professors, altre cop junts. Ara toca combatre una llei que la dreta catalana hagués volgut i no es va atrevir a aplicar. Ara ho fan els que es diuen d'esquerres i catalanistes. Ahir vaig recordar els meus anys universitaris. En aquella època vaig militar a l'Alternativa Estel. Recordo quan protestàvem contra la LOU. Els estudiants no han deixat de lluitar i ara són al SEPC i toca lluitar contra la LEC.

Amb el temps he invertit els papers i a l'aula he canviat de cantó. Ara estic afiliat a la USTEC-STEs. He canviat de banda a l'aula però no a la vida. Segueixo lluitant per l'alliberament nacional des de la consciència de classe (que no d'aula, on volen que desaparegui el sentit crític). El SEPC i la USTEC coincidim en els termes de la protesta. Seguim lluitant contra la privatització. Lluitem contra l'autonomia de centre, bonic terme per a intencions perverses que busquen l'entrada de capital privat a l'ensenyament. Hi ha un refrany català que diu ben clar el que no volen fer: "donar duros a quatre pessetes". Que no us enganyin, no regalen diners per a la millora de l'ensenyament, en busquen el control pel seu benefici.

Sembla que era ahir quan agafava per primer cop el bolígraf vermell per corregir. Me'n recordo. Tot i això, segueixo estant al costat dels estudiants. No som dues meitats irreconciliables, es tracta de la mateixa lluita. Tots, junts, hem d'aturar la privatització de l'ensenyament. Volen que els estudiants siguin una mercaderia, i no és cap metàfora, és real.

Per tot això, aturem la LEC. Aturem-la. El 14 de febrer per molt que ho intentin, junts, hem d'evitar la pèrdua de la solidaritat de classe. Torno a enllaçar amb l'Abel perquè en fa un bon anàlisi i veig que avui ell també parla d'educació. Me'l llegeixo. M'aturo a llegir les seves paraules i com molts cops la clava. Espero que algun dia sigui el conseller d'educació de la nostra nació.

Ara, he recordat a l'Abel el segon cop que vam coincidir a la universitat, feia poc que havia aparegut el CSA Can Vies. Demà els porten a judici. Ara, des de l'altre cantó, no puc ser solidari els matins davant dels jutjats. M'agradaria, però no puc ser-hi.

Aturem-la! Aturem-lo! Aturem-los!