Com el dia i la nit

Feia temps que les meves nits havien estat sense companyia televisiva. Estava acostumat a mirar "La nit al dia", m'agradava el programa i m'agradava com feia de periodista la Terribas i també com orientava els continguts. Podia no estar d'acord amb algunes de les seves paraules però hi reconeixia objectivitat. Ella sovint tractava temes que molts d'altres ignoraven i a mi m'interessava sentir-ne parlar. El traspàs de papers va ser lamentable i el programa va morir enmig d'una elevada pèrdua d'audiència.
Les darreres setmanes he vist algun cop l'"Hora Q" i avui ho estic fent. Estava pensant en fer-ne algun comentari al fèisbuc, però les reflexions han anat a l'alça i he cregut que era un bon motiu per tornar a escriure al blog. No sé si el fèisbuc el controla la CIA (segurament) però crec que està fent estralls en el món blogaire. Hi ha crisi, d'articles i comentaris. De la crisi, aquí és on he començat a mirar el programa.

Els primers cinc minuts que vaig veure de l'"Hora Q" es van caracteritzar per sentir tres cops la paraula Espanya com a àmbit nacional de visió. Em vaig irritar i no m'he esforçat a seguir el programa. Avui, m'hi he aturat. Parlaven de superar la crisi tot comprant pantalons que valien 15 euros enlloc d'uns que en valien 600 o una americana de 40 euros enlloc d'una altra de 1200 euros, no recordo la xifra i em sembla que em quedo curt. La persona que pot comprar els segons productes em sembla que la crisi l'afecta poc, quan realment hi ha moltíssims treballadors (amb possibilitat de passar a estar desocupats) que tenen problemes per arribar a final de mes. Després he vist un reportatge futurista en la línia de programes surrealistes de televisions espanyoles on es parlava d'una postal i un papa, tot amanit amb una música més patètica encara. No li feu això al David, el tripartit l'està fuetejant... Seguidament, un catalanet que es pot permetre córrer en un cotxe de fórmula 1 quan la majoria del país ha d'escatimar quan va a les benzineres. Ah, com que allò de l'Alonso triomfava intentarem potenciar-ne algun d'aquí...ui, què se n'ha fet d'en Gasol... Després parlaven d'un exesportista olímpic espanyol, que havia sigut regidor del PP i ara passava a ser actor de cinema. Vaja, un Ronald Reagan invertit i d'interès nacional per tots els catalans. La periodista no sé si surt a Màtrix o als Àngels de Charlie, que se'n vagi a Hollywood. I vinga, ara acabem amb el Quim Vila (el subvencionat) fent lletres i musiquetes quan una televisió nacional hauria de potenciar artistes que actualitzessin les notícies tot cantant garrotins. La idea no és dolenta, però les lletres tenen un contingut crític zero, i els garrotins sempre porten crítica. Posats a criticar, quina merda de crítica televisiva premonegaliana. Enyoro la Nit...
Mentre busco una imatge estival gallega veig que a la nostra en passen una de l'Arnold Scharzwenegger, espectacular. A Fisterra tampoc vam poder veure la nit al dia, i lligant-ho berlusconianament (sic) em pensava que ara tots eren de l'Obama. Conan, el bàrbar! Després del Serrallonga em pensava que vindrien els almogàvers, Desperta Ferro! Quins collons! Nissan, la bàrbara. Escoltaré el Sisa a veure si Qualsevol nit...