28 de desembre de 2007

Sencera contra un trosset.

De la planificació al resultat final molt sovint hi ha variacions. Inicialment, havia d'anar a Bilbo amb uns companys bagencs per veure el partit tot passant el cap de setmana allà. Havíem de ser molts/es i al final ens hem trobat amb la impossibilitat de trobar entrades, cosa que ha fet que molts ens plantegéssim una altra opció. Planava per l'aire la idea d'anar-hi a passar el cap de setmana igualment i sentir-nos una mica com els hooligans que viatgen sense entrada. La comparació és un pèl odiosa però el pla era anar-hi, per menjar, beure i viure l'ambient previ al partit (amb mani inclosa). La gran diferència amb els hooligans és que, en principi, no acabaríem orinant cap monument nacional basc.
Sense entrada, aquest pla l'acceptaren pocs bagencs que a més han tingut la possibilitat i la bona pensada de passar-hi el cap d'any. Jo no he pogut perquè per cap d'any he de tornar al país. Ahir la sensació era que em perdria aquest esdeveniment. Finalment, avui, després de diverses trucades he tornat a veure un bri d'esperança. Un bri d'esperança que he hagut d'entretenir amb un petit viatge fins a Terrassa per fer més lleu l'espera d'una resposta positiva. A Terrassa he aprofitat per anar a Via Llibres a buscar el llibre La veritat del 6 d'octubre que havia d'hagut d'encarregar perquè el dia que vaig descobrir el local només tenien La nit del 6 d'octubre a Barcelona. No sabia que aquests llibres s'havien reeditat i en aquell moment m'interessava més el primer, vaig estar parlant amb en Marc Ferrer i em va dir que me'l podia demanar, i li vaig dir que sí. No va tardar massa en fer-me saber que ja el tenia i el que he trigat he sigut jo en anar-lo a buscar. Avui en Carles Viñas me n'ha fet entrega a un mòdic preu, segurament semblant al de la resta de llibreries, però aquesta té consciència.
Com he dit al principi, de la planificació al resultat final molt sovint hi ha variacions. He començat a escriure sobre un viatge i he acabat comprant un llibre. Feia una entrada esportiva i al final he acabat fent publicitat cultural. Anava a Bilbo i he anat a Terrassa. Tornava amb el tren i he acabat endinsant-me en el Navàs del 34, imaginant-me els fets al costat de la via on ara no hi passa el tren. Potser és que era una via Morta (gag negre de l'època).
Ho he barrejat tot, o potser tot va barrejat i no és per casualitat. Res, que al final hi acabo anant, i amb entrada. Penso que acabo d'escriure una parrafada sencera quan amb un trosset potser hagués passat.
Tornant al futbol, el partit el juguen dues nacions oprimides pels mateixos estats. N'hi ha una que només juga un trosset, i n'hi ha una altra que juga sencera, amb el nom i amb els jugadors. Curiosament, la que dirigeix un gran porter de la selecció espanyola que va acabar a la mesa.
Parlava de futbol i he acabat escrivint la parrafada perquè la vull sencera, no n'hi ha prou amb aquest trosset. Sencera i oficial.
O potser l'he acabat allargant perquè passaré uns dies a Navàs, allà, a prop de l'antiga via, on començaré l'any sense connexió.
Res és casualitat, potser perquè tot ja està planificat. O potser no està planificat, però la idea hi és, i a mida que avances vas veient la història i no pararàs fins que sigui sencera. Sencera i socialista.
La qüestió és que sempre s'ha d'intentar i si es pot, anar-hi. Anar-hi amb tots els companys de viatge.

Cap comentari: