15 de desembre de 2007

A Alacant no veuran com s'acaba...


Setmana de bòlit. La síndrome d'Estocolm...bé...de Bratislava ha planat sobre el meu cos i sobre el meu horari. Tot això ha fet que no hagi pogut veure el penúltim capítol de Porca Misèria fins avui; trenta hores abans,o un dia si no ho dramatitzo tant (edito: una setmana), que emetin l'últim capítol: "Tot final és un inici".
Durant el segrest al M.R. Stefanika es va aconseguir sintonitzar TVCi, això si després que estiguessin buscant força estona el partit del Barça, i es pot dir que allà enmig de maletes i catalans emprenyats vaig veure començar el capítol. El vaig veure començar, se sentia poc i l'escalfada situació no em feia preveure que pogués seguir un desenvolupament normal del capítol; per tant, vaig desistir. Vaig pensar que ja el miraria per la xarxa. Ho he fet i he pensat en ells, en nosaltres.
He pensat en tots els valencians que aquest diumenge no van poder veure el capítol perquè hi ha gent que vol dividir el país atacant la nostra llengua. És curiós que a Bratislava tingués la possibilitat de veure el capítol i en canvi a Alacant se'ls negava aquesta opció a la gran majoria.
Ja vaig criticar un cop TV3 tot defensant-la. Crec que hauria de fer molt més del que fa. I ara, justament s'acaba una de les coses que em feien reservar la nit dels diumenges per passar-me-la davant del televisor.
S'acaba una de les sèries que em feia sentir proximitat al que veia, que feia que m'apareguessin somriures a la cara veient moltes situacions, que feia que sentís ràbia pel que podia passar...en resum, una sèrie que em feia gaudir abans de tornar a la vida laboral.
S'acaba una de les sèries que trencava amb la centralitat lingüística de la dreta del principat. M'encantava sentir el dialecte valencià amb naturalitat i normalitat. Perquè això és el que hauria d'haver fet TV3, aconseguir que tot el territori es veiés representat en aquest servei públic. No passàvem de ser un fenomen meteorològic.
S'acaba una de les sèries que més valia la pena. Una sèrie que em feia pensar. Dimarts vaig mirar accidentalment al diari els índexs d'audiència del darrer diumenge i els vaig maleir, i em van fer pensar. Pensar que mentres hi ha una part del nostre país que vol veure-la i no pot, n'hi ha una altra que pot veure-la però no vol.
Hi ha massa gent que no li agrada pensar i això ho han aconseguit els que pensen malament. Això si, "tot final és un inici".

Cap comentari: