Diumenge a les 5/Sunday at 5

Seguim amb Irlanda. Just avui que fa 10 anys dels Acords de Divendres Sant. I d'això és del que parla el documental que podrem veure aquest divendres al 33, a les 23:40 dins el Documental.
El reportatge es titula Diumenge a les 5 i hi participa Batabat que des del Punt i final em mereixen una relativa confiança fins al punt de penjar a cegues el tràiler del documental, el meu ordinador darrerament fa el ruc i no me'l deixa veure.

Us adjunto el text de presentació del documental i al final de l'entrada el tràiler.

Diumenge a les 5 és un documental sobre el paper dels presos polítics en el procés de pau a Irlanda del Nord. Dos d'aquests presos, un de l'IRA i l'altre dels lleialistes UDA, protagonitzen un retrat inèdit i aprofundit sobre la perspectiva penitenciària en la resolució d'un conflicte, que ens mena a través dels seus ulls al passat i al present, al despertar de la seva consciència política, a la vida en clandestinitat, passant per el combat a la presó, les tortures, les vagues de fam, però també el espais guanyats per la reflexió i l'impuls de la pau des de darrera les reixes, l'alliberament amb l'Acord de Pau, la relació amb les víctimes i les perspectives de futur.

Murs que separen comunitats, el parlament d’Stormont, la presó d’alta seguretat de Long Kesh/Maze, els cementiris, però també la vida familiar recuperada són alguns dels escenaris que recorrem els dos protagonistes, Séanna Walsh, ex-membre de l’IRA, i Billy McQuistan, ex-membre del grup paramilitar lleialista UDA. De resultes de la seva activitat armada van passar bona part de la vida a la presó, i des d’aquest espai també van jugar un paper molt important en l’impuls de l’Acord de Divendres Sant i l’actual manteniment de la pau. L’equip de Batabat ha seguit Séanna i Billy en la seva activitat actual, pública i íntima, i ha escoltat les seves reflexion sobre el passat i el present, des del despertar de la seva consciència política, a la vida en clandestinitat, passant per el combat a la presó, les tortures, les vagues de fam, però també el espais guanyats per la reflexió i l’impuls de la pau des de darrera les reixes, així com la lluita pacífica però a primera línia del front per a mantenir avui una pau tan cara.


Diumenge a les 5 és un documental produït per TV3 i Euskal Telebista amb la col·laboració de la productora nordirlandesa Tobar Productions.

Quan les parets parlen...

Anar a Belfast és apropar-te a un dels conflictes que han tingut més difusió mundial. Abans d'anar-hi uns petits consells per aprofitar millor l'experiència:

-És altament recomanable veure algunes pel·lícules que us aproparan a fets històrics: Michael Collins, El vent que agita la civada, Bloody Sunday, Agenda Oculta o la trilogia de Jim Sheridan amb En el nom del pare, En el nom del fill i la menys recomanable The boxer.

-Llegir algun dels darrers llibres d'en Gerry Adams.

-Portar a sobre la guia d'Irlanda de Lonely Planet que és bastant completa.

-Consultar diversos portals d'internet que ens aproparan a la situació, com el setmanari An Phoblacht i el blog en castellà Innisfree1916 entre molts altres.

-Sobretot visiteu Derry on hi trobareu molts murals, i si voleu veure paisatges impressionants aneu a Gallway. Per desgràcia, nosaltres no hi vam poder anar perquè només vam estar-hi cinc dies on vam combinar Belfast amb Dublín.

-Una època recomanada per anar a Belfast són els primers dies d'agost quan es realitza el Féile and Phobail West Belfast, que és un festival que omple els carrers de Belfast Oest.

Quan les parets parlen...

Una de les coses més impressionants d'Irlanda del Nord són els murals polítics que trobem a les façanes de les cases. La tradició muralística és molt important a Irlanda i per conèixer-la val la pena comprar-se algun dels tres volums del Drawing Support. Murals of war and peace d'en Bill Rolston.
Actualment, hi ha molts murals que estan variant perquè s'està intentant desmilitaritzar les parets. Això sí, si te'n vas a la zona unionista de Shankill Road encara hi veureu molts murals paramilitars.

Si aneu per Falls Road i algun dels carrers adjacents podreu veure-hi molts murals, però pel vostre compte pot ser que us perdeu alguns escenaris importants. A Belfast es fan unes rutes polítiques en castellà (per contactar-hi euskaraz@coiste.com) a càrrec d'en Beñat, un noi basc que treballa per l'associació Coiste na n-Iarchimí, que és el Comitè d'expresoners. La ruta costa uns 8 pounds i dura unes tres hores, cal dir que a nosaltres ens va durar quatre hores i mitja, el dinar i també la nit al Hatfield. Allà, ens va explicar que el cantant havia estat el responsable d'escollir des de la presó qui estava preparat per les vagues de fam. Us deixo les meves fotos dels murals polítics de Belfast.

El Coiste Political Tour és una de les opcions més econòmiques per veure els murals i també té la contrarietat de que va aconseguir que celebréssim l'arribada del nostre guia perquè podríem seguir el tour en castellà, i sort que vam poder escollir aquesta opció. També hi ha l'opció de fer els tours en anglès mitjançant els taxis que els porten expresoners de l'IRA. Vigileu que hi ha diferents tipus de taxis.
El tour polític inclou visites als Gardens of Remembrance, jardins en record dels caiguts, i també al cementiri de Belfast, on hi trobareu la tomba d'en Bobby Sands i les d'altres voluntaris. Tornant, atureu-vos al Fallens.


Podeu trobar material a les Sinn Féin Book Shop on us recomano els dissenys de Kot. Per consultar murals polítics d'Irlanda ho podeu fer al següent bloc i per veure murals polítics d'altres parts del món he trobat aquest bloc que també és interessant ja que el muralisme no és només cosa dels irlandesos.
Les parets callaran quan la terra sigui lliure. Tiocfáidh ár lá.