Canviant percepcions. Madrid (I)

El cap de setmana passat tornava a fer-se el Rebrot i un altre any tocava anar al Pi de les Tres Branques. Vaig tenir un petit error de càlcul i no vaig poder-hi assistir. Aquest cop vaig saltar-me un cap de setmana berguedà de compromís patriòtic i també un sopar de maulets veterans carregats de batalletes. A la propera intentaré no faltar-hi. Aquest cop vaig canviar de país. Un altre cop 4 dies a Madrid, aquest cop no he pogut sortir del barri: Vallekas, l'altre cop encara em vaig poder escapar fins a Carabanchel.

Fa 3 anys un 12 d'octubre marxava cap a Madrid, i allà vaig poder trencar amb alguns dels meus tòpics sobre la ciutat. Bé, més que sobre la ciutat, sobre un petit barri en concret. Un petit oasi que et canvia la percepció que tens de la realitat madrilenya, tot i que saps que és un petit miratge que per desgràcia encara no s'ha estès. En aquest barri no m'hi he arribat a trobar incòmode, ans al contrari m'hi he trobat molt a gust. Segurament la resta de la realitat no m'agradaria gens, però aquesta petita illa canvia percepcions.
El primer viatge a Madrid va ser amb cotxe, ens van deixar davant d'un bar i vinga a conèixer altres realitats. Només entrar al bar el cambrer li dóna la benvinguda al meu company P. que ha viscut més d'un any al barri. Les paraules exactes són: "Ya está aquí el catalán de mierda". Penso que comencem bé, però s'abracen emocionats i resulta que només era un atac dialèctic, una tradició molt estesa al barri i que està batejada com a "Vacileo Vallekano". Acte seguit ens demanem uns quintos, Mahou, que són les de la zona. Poc després apareix una tapeta i et ve l'impuls de dir "Ei, esto no lo hemos pedido", però recordes que t'havien comentat que aquí la cervesa va acompanyada. Et ve al cap un record, quan treballava motoritzat a l'adoptiva vaig aturar-me a fer una cerveseta per combatre la calor, llavors va aparèixer una tapa. Vaig calmar la set i vaig atacar la tapa, llavors em faltava cervesa. En demano per acompanyar el menjar i m'apareix una altra tapa, se m'acumula la feina i se'm torna a acabar la cervesa. S'inicia un bucle, que decideixo aturar per no arribar tard a la feina. Això era al sud de l'adoptiva. Quan al sud de Madrid el binomi cervesa-i-tapa comença a canviar-te la percepció, i de sobte veus entrar al M. amb una samarreta d'aquelles d'EH-PPCC Independència. Penses que la nit abans havies anat a dormir tard, que el viatge ha estat molt llarg i que estàs cansat. Sents que en M. comença a parlar en català però no en reconeixes cap dialecte. Era complicat, perquè el nano és del barri i ha après català amb un diccionari VOX. Mica en mica se'm van presentant coneguts del P. i van caient botellines i inicis de converses. En l'ambient hi ha una forta consciència social, són d'esquerres i sembla que som benvinguts. Una visita al Ateneo Republicano, on penses que quan veig aquella bandera tricolor al meu país també significa opressió. Cerveses de baixa fermentació, menjar a peu dret i caminar poc per canviar de bar. Una proposta i seguir la festa al Jimmy Jazz, l'Hebe i el Lieja. Bona música i antifeixistes per tot arreu. Metro i a dormir.
L'endemà em trobo amb l'A i el P i anem a fer un vermutet. Me'n vaig a dinar amb l'amiga de Carabanchel mentre penso com puc respondre a la proposta. Als companys de Yesca els ha fallat un ponent de Maulets per la xerrada internacionalista que feien aquell vespre sota el títol: "Los pueblos ante la hispanidad". Al vespre fem la xerrada a l'Ateneo, hi ha força assistència i un debat prou interessant. A la taula un andalús, un asturià, un basc i dos catalans. Sopem breument i ens arribem fins a la Taberna Castellana on hi passarem diverses hores de tertúlies entre herbes i fermentats. Hem parlat de l'independentisme castellà, de l'internacionalisme i de com tenen el pati. Continuem la volta nocturna repetint espais i fent la tornada amb bus sense haver sortit del barri.
Diumenge, tercer dia. Toca futbol. El Rayo juga contra l'Orientación Marítima i anem al gol dels Bukaneros. Molta gent, molta animació, molt internacionalisme i sobretot molt antifeixisme. Ja m'agradaria que els supporters del Barça fossin així. "Somos los hinchas...". 3-0. Victòria i vermut. Dinaret i a passar la tarda preparant la tornada.
La tornada ha sigut 3 anys més tard i la percepció ha millorat. Demà, intentaré fer-vos-en cinc cèntims. Ara mateix l'altre Madrid, el que no m'agrada, torna a atacar ANB.