29 d’octubre de 2008

Està plovent!

Mai m'havia plantejat quin és el temps que m'agrada més. Un bon dia dins l'iglú contestes un test i et demanen quin clima prefereixes, dubtes una estona i respons pluja. No recordo de què anava el test, però em sembla que no em va fer ni fred ni calor. Justament com m'agrada el clima, però aquesta opció no hi era.
Estem en uns dies de pluja i avui he començat a reflexionar si la meva resposta havia estat la correcta. Dilluns me'n vaig anar a dormir enyorant l'informatiu que acompanyava la meva nocturnitat, tot i això em vaig assabentar que baixarien les temperatures i plouria. Un cop al llit, en previsió vaig posar els 2 despertadors un pèl més d'hora de l'habitual. Una previsió que no havia tingut el dia abans quan em vaig aixecar una hora abans i vaig maleir l'estalvi energètic. Quan plou el país es paralitza, enganxes tots els embussos del món i arribes tard a la feina. Tot i les previsions, arribes un pèl més tard de l'habitual minut i mig que et fa maleir el nou fitxatge informàtic. En un dia de pluja, els nens no poden fer Educació Física ni anar al pati, i això fa que estiguin més esverats. És un dels 200 factors que fan que els nens s'activin i desconnectin. Tot i això avui fem unes Jornades per la convivència i la feina és diferent. Segueix plovent i les activitats a l'aire lliure no es poden fer. Seguidament, una xerrada per nosaltres que quasi aconsegueix que m'adormi. Llavors te'n recordes d'aquell institut al costat de casa amb el que et vas oferir per acompanyar-los al cinema. Era un dia d'aquells que has dormit poc, arribes al cinema i et diuen que la pel·lícula és West Side Story en versió original, la còpia del 61 i a uns descafeïnats quarts de 9. Te'n recordes d'aquell dia que els ulls se't tancaven amb la cap d'estudis al costat i que no paraves de bellugar-te per no adormir-te. Resisteixes amb el company del costat que està igual que tu. Vas a casa per dinar ràpidament, però has de fer un parell d'encàrrecs i només et pots estirar 10 minutets i has de tornar a la pluja, els embussos i un curset al que arribes tard, molt més tard del minut i mig habitual que t'alegra la cara perquè no hi ha un ordinador que et controli. Acabes a les 9 i segueix plovent, tots els camins saturats i un llum petat que com no espavilis farà que no passis l'itevé.
Dimarts, m'aixeco i segueix plovent, maleixo en Baltasar i el ciri que va posar a la Moreneta, que algú l'apagui que el PHN ja s'ha aturat. Avui he sigut més previsor i alarmista, tot i això una conxorxa d'embussos fa que no em sobri massa temps. Busco un guàrdia que em substitueixi, arreglo quatre papers i comença una excursió amb pluja. Em passo mig matí cridant-los l'atenció enmig de llibres i l'altre mig matí donant un volt per Caldes. Un volt amb pluja, vent i fred. Molt fred, quasi tant com als concerts sallentins dels Bassotti que m'han tornat a regalar un constipat que encara arrossego. Però aquí hi ha pluja i responsabilitat. M'he de passar mig matí evitant que atropellin 27 paraigües que em podrien degollar. El fred i la pluja fan que la cacera de paraules no sigui tan productiva com l'any passat. Tornes a casa per dinar i segueix plovent. A mig àpat se'n va la llum i maleixes la pluja. Sense poder aclucar els ulls te'n vas cap a un altre curset on tornes a arribar més tard de l'habitual i descobreixes que t'has equivocat. T'avergonyeixes d'haver descobert que el treball experimental amb les TIC no es basa en fer provatures sinó que va lligat a l'àmbit de les ciències experimentals. Tornes a casa, escrius al blog mentre es renta la roba i deixes d'escriure-hi quan te'n recordes que ja ha acabat i que espera el centrifugat. Feia dos dies que havia de fer bugada i estendre roba... Segueix plovent. Que algú em torni a enviar el qüestionari que marco una altra resposta, que no vull que plogui a la devesa. Parlant de Girona, setze absolts i una família encara per jutjar.

1 comentari:

la Bruna ha dit...

Maleïda pluja que no deixa que els nens puguin desbravar-se al pati i que ho hagin de fer a classe. Maleïda pluja que no em permet fer bugada i que em xopa els baixos dels pantalons. Maleïda pluja i maleït fred que han arribat sense previ avís. Però beneïda manteta de les migdiades i beneït pont de freda castanyada que ens apropen cada cop més al nadal, 15 dies sense alumnes!
"U" de sempre, resistir és véncer. Al fred, als nens i a les adversitats.
Bon post!