Còrsega (i X)

Acabat el viatge a Còrsega ens emportem un molt bon record de l'illa: els seus paisatges i la seva gent. I també, aquest local que ens va acompanyar dues nits. Cançó corsa en viu cada dia, quintos de Pietra a 5 euros (preus populars!?), ens conviden diversos cops i gaudim d'un entorn molt agradable que amb les veus corses sovint frega la divinitat. Si podeu aneu-hi és en un carrer petitó (Rue Conventional Chiappe) però és un gran lloc que s'ha de visitar ...com l'illa de Còrsega.

Còrsega (IX)

Fem una última volta per Aiacciu abans d'agafar el ferri. Les dues últimes nits han estat intenses acompanyades de cançons corses. Passegem pel mercat i ens trobem una paradeta on es venen caputxes...
Marxem d'Aiacciu amb el Ferri, que fa una última parada a Calvi i fa que valorem que potser ens hem deixat algun lloc per visitar, per tant...tornarem!!!
A Populu Fattu, Bisogna A Marchja.

Còrsega (VIII)

De Bonifaziu cap a Porti-Vecchju tot parant a aquesta platja que sedueix amb la seva tranquil·litat i els seus colors. A Porti-Vecchju vam parar a dinar i vam fer una "fondue du mer". Acabats de dinar, seguim la ruta cap a Aiacciu tot passant per l'interior. Arribats a Aiacciu anem a la pensió i seguidament a buscar un bar que ens havien recomanat la nit de Corti. Trobem un curiós pub irlandès i finalment arribem a A tana, un bar on trobem coneguts de Corti i passem una gran nit tot xerrant amb la gent. Descobrim que la majoria de la gent parla en francès, i que el cors s'utilitza sobretot per cantar, escriure i en general reivindicar. Tot i això, ja m'he comprat una gramàtica de la llengua corsa....

Còrsega (VII)

Bonifaziu, un balcó a la mar Mediterrània, o com molt bé la defineix el meu vell amic Ramon Usall, la tempestuosa mar blava.

Còrsega (VI)

Després d'un dimecres universitari a Corti seguim la nostra ruta i anem direcció a Aiacciu i finalment ens desviem cap a Bonifaziu. Ja he dit que pots anar de punta a punta de l'illa en poca estona ja que hi ha tres carreteres principals que s'assemblen molt a una carretera comarcal de les antigues, on els cotxes avancen sense miraments i de manera perillosa. Vam anar descobrint que els cotxes feien llums cada cop que hi havia un control policial.
En arribar a Bonifaziu alguns ja estan desitjosos per trobar allotjament. Les veus corses encara ressonen dins el nostre cap. Tot i això, m'he passat el camí conduïnt i tinc ganes d'anar a fer un volt i descobrir la vila. I realment m'impacta...sobretot els penya-segats de Bonifaziu.

Còrsega (V)

Pascal Paoli, artífex de la independència corsa l'any 1755.
Consulteu l'enllaç per veure'n una biografia.
Poc més a dir, és l'heroi nacional i un retrat seu està present a tots els locals independentistes. És més, hi ha un grup de música que s'anomena L'Arcusgi di Pasquale que ve a dir els soldats/combatents d'en Pascal. Traslladem la realitat: us imagineu un grup als Països Catalans que estigui triomfant i es digui els soldats d'en Moragues...

Còrsega (IV)

Arribem a Corti, al bell mig de l'illa. Aquesta petita vila va ser on Pascal Paoli hi va establir el primer govern independent l'any 1755 que va durar fins al 1768. A la imatge podem veure la Ciutadella de Corti, espectacularment construïda sobre la roca més alta de la vila. Corti és actualment el centre universitari de l'illa i és la tercera vila més poblada (6000 habitants) després de Bàstia(39000) i d'Aiacciu(53000) que és la capital actual i la zona més poblada d'una illa amb 275000 habitants que podries voltar-la tota en un dia, evidentment sense poder fixar-t'hi massa i deixant de gaudir d'alguns paisatges increïbles. Si hi aneu, agafeu-vos una setmaneta. Us deixo un enllaç a la Viquipèdia que us portarà a tenir molta més informació de Còrsega.
De Corti, només dir-vos que aquí vam poder descobrir com eren els corsos. Vam conèixer i parlar amb gent de la Ghjoventú Independentista, vam descobrir la cançó corsa i vam veure com passaven les nits de festa els corsos.
Els de la GI ens van parlar de l'Scontru Internaziunalista, unes trobades internacionalistes que havien fet fa poc i a les quals hi havia assistit una delegació catalana. Vam descobrir que la cançó corsa ens havia d'acompanyar durant les següents nits i durant la resta de la vida. Vam quedar distrets amb la gent del públic que es posava a cantar les cançons amb molt bona veu. Vam veure que ells beuen diferent. Nosaltres ens demanàvem uns quintos de Pietra que valien uns 4 euros i vam quedar distrets que al final el cambrer ens va començar a convidar algunes rondes. Amb el temps vam descobrir que quan un cors et convida no t'hi pots negar. Els corsos feien una mena de "botellón" civilitzat ja que acostumen a comprar a la barra una ampolla de licor, una gerra amb taronjada/llimonada i uns glaçons amb els quals no paren de veure combinats. Els bars acostumen a tenir un únic lavabo i la gent del rotllo no vesteix com aquí ja que allà no hi ha tribus urbanes. La gent es vesteix i s'arregla com si anés a la discoteca. Això sí, durant el dia abunden els pantalons militars de camuflatge. Vam marxar del bar amb un grup de corsos i corses que ens van portar a un altre local on la nit es va anar difuminant...

Còrsega (III)

Arribem a San Fiurenzu, aparquem i comencem la recerca d'un restaurant. Tots els menús valen aproximadament 18 euros tot i ser dia laboral. La vila té un aspecte bastant turístic, tot i això, a la foto es veu com encara hi ha parts del poble que conserven el seu encant natural. Mengem una amanida amb embotits corsos (sobretot de senglar) i de segon un plat de pasta. La beguda no entra en el menú i una ampolla d'aigua val uns quatre euros i mig! Després de dinar anem cap a l'interior, a la zona de Patrimoniu que destaca per la producció de vins. Tornem finalment a Bàstia, pizza per sopar i després anem a fer una Pietra. La Pietra és una cervesa de castanya que és típica de la zona de la Castagniccia, es beu a tota l'illa i la nostra set de coneixement va fer que al ferri ja la provéssim. També provem una Colomba que és una cervesa més suau feta als aromes del maquis, que és la vegetació típica de l'illa. Dormim a Bàstia.

Còrsega (II)

Voltem una miqueta per Bàstia i seguidament agafem el cotxe per anar-nos-en a descobrir el nord de l'illa: el Cap Cors. Pugem vorejant la costa tot veient una combinació de mar i muntanya constant en el paisatge. Ens aturem a Centuri Portu una petitíssima vila marinera que destaca per la pesca de llagostes. Seguim cap al nord i arribem a Nonza. La platja de Nonza està feta de palets d'esquist negre que semblen asfalt banyat amb una aigua claríssima. Contrastos.
Al poble de Nonza hi ha una torre de defensa que va fer construir Pascal Paoli fa dos segles i mig per controlar als soldats francesos que volien acabar amb la Còrsega lliure. Ens aturem per intentar dinar, anem tard ja que els corsos a l'una ja són a taula i el restaurant està ple. Seguim el trajecte per poder alimentar-nos amb les menges corses.

Còrsega (I)

Aquest any les vacances de setmana santa no seran ni de bon tros com les de l'any passat, aquest cop el viatge serà a través de la memòria i el record. Còrsega mereix unes quantes entrades i aquesta és la primera: arribada a Bàstia.

Sortim del port de Marsella a les 10 de la nit a bord del ferri Pascal Paoli, hem dormit a la Mediterrània i ens llevem al port de Bàstia. Comença la descoberta de la nació corsa.