Històries del tren (III): Jaume I i el combat contra la por.

L'any passat per aquestes dates vaig anar fins a València i des de llavors la meva vida ha viscut curiosos periples que jo espero que després del darrer succés s'acabi tancant un cicle. No és una crisi futbolera que afecta a una gran entitat, només es tracta d'una sèrie de crisis de mobilitat que està patint la meva identitat. Començo a pensar que potser sóc el centre de tots els problemes. En tots els problemes que he patit els acompanyants eren diferents i jo anava acumulant dissortades experiències. Pensava que estava de pega i que ningú més voldria viatjar al meu costat. He estat reflexionant uns dies, bona excusa pel retard de l'entrada, i crec que potser ara ja estic a la fi del cicle. He estat pensant i ara coincideixen espais i persones que no havien coincidit en totes les desgràcies anteriors. Potser aquesta coincidència acaba trencant el que jo crec que es tracta d'una maledicció blavera, valgui la redundància.
Tot plegar va començar amb un bus anant cap a València, i aquesta entrada ha estat a punt de ser-ne la segona part. Però he optat per fer la tercera del tren que de moment em dóna molt més suc. L'octubre passat anant cap a Reus ja vaig patir l'esvoranc, justament el gran esvoranc, per poc no m'hi poso. Una setmana més tard, tornant de fires de Girona, un home va decidir perdre la seva vida i el meu temps enmig del camí a Barcelona. Poden ser durs els possessius. Unes setmanes més tard una avaria lleu dels Ferrocarrils va fer que arribés amb retard a un curset de formació. De l'esvoranc ja en faré una entrada, els ferrocarrils una avaria normaleta i l'altre millor deixem-lo per mort.
Busos, regionals, rodalies i ferrocarrils. Tot de problemes em feien pensar que tot plegat formava part de l'onada de crisis d'infraestructures que estava patint el meu país, però fins aquí em reconfortava i tenia arguments i excuses per sortir al carrer i defensar la meva opció per la independència.
Fins aquí tot molt bé, m'anava reafirmant en la meva lluita personal, social i nacional. Però llavors va arribar Bratislava i allà ja es va internacionalitzar la crisi. Llavors ja vaig començar a pensar que potser el centre del problema era jo i ho vaig anar explicant en veu baixa i en aquesta Geòrgia que ara heu llegit.
Els mesos següents qualsevol desplaçament el feia amb cotxe, intentant que no fos el meu perquè cal dir que també hi he anat tenint uns quants problemes tècnics que n'hi hauria per començar a escriure les Històries del Vectra o les Històries d'Electra, perquè la v baixa metàl·lica ja fa anys que va optar per abandonar-me. Potser es veia a venir el trajecte que l'esperava. Vaig estar un temps incorporant-me hàbilment als cotxes dels altres intentant no ser el responsable central de qualsevol problema tècnic i poder evadir futures responsabilitats. Intentava no comentar la virtut que m'acompanyava darrerament. No hi va haver cap problema, i al cap de poc em vaig envalentonar i a inicis de març feia cap a Lleida amb tren i la història es va repetir de manera suau, un avís.
Van passar uns dies i tocava començar a pensar en com baixar al 25 d'abril, la preocupació es va apoderar de mi. Havia de baixar-hi assumint qualsevol risc, era el desè any consecutiu i a més tocava anar fins a Alacant. En Roger em va fer la proposta del tren Jaume I i abans d'acceptar-la en trenta segons em van passar pel cap els viatges als Octubre amb Euromed. En aquella estona vaig recordar un tren ràpid, còmode, ben aclimatat i amb cafeteria. Però algun filòsof ja deia que la realitat és canviant. Res més lluny de la realitat, tot està per fer, i més si us acompanyo en el viatge, tot és possible.
Em sap greu, però m'he tornat a excedir en el temps i les paraules, potser millor que us expliqui la meva visió del viatge en una propera entrada quan torni a trobar un momentet. Començo a semblar un tren amb retards ens les entrades, perquè tinc diversos temes pendents i que ja quasi estan desfassats en el temps. Per estar al dia hauria de parlar d'Onsortir.cat que finalment ja ha vist la llum, però bé de moment us deixo el vídeo de Vilaweb TV que explica com van veure i viure ells el viatge.