Històries del tren (V): Llibertat Franki!

Agafem el tren una mica més tard de la convocatòria que s'havia fet. D'entrada, arribem a l'estació i n'acaba de marxar un, el següent al cap d'onze minuts. Si no fos perquè no em sé els horaris i sempre arribo que el ferrocarril ja ha marxat, creuria que les freqüències dels FGC encara són prou dignes. Un petit monitor m'informa que com que avui agafo el tren n'ha de passar alguna. Avui toca baixar a Muntaner i pujar a un bus per fer el transbordament a Gràcia i seguir fins a Plaça Catalunya. Sembla que la maledicció blavera persisteix. Ens plantegem que podríem tornar amb RENFE però està plovent i ja ha caigut una catenària a la línia del Garraf. Tornar amb RENFE pot tornar a ser una gran aventura.
Arribem a Barcelona i obrim el paraigües. Penso que si durant uns quants dies plogués així es podria evitar el transvasament, o no, segurament ja tenen clar que el faran i ja tenen assignades les obres i les comissions. Penso que cada cop van desapareixent les petites diferències que tenia el tripartit amb els convergents. L'única diferència és que la dreta proclamada sempre ha dit les coses clares, en canvi el tripartit s'ha mobilitzat únicament per tenir rendiments electorals (Guerra, PHN...) i després sense proclamar-se'n han actuat com hagués fet la dreta.
Els transbordaments funcionen a la perfecció, quina diferència amb RENFE. I arribem 5 minuts més tard del previst a Plaça Catalunya.Ens adrecem cap a la plaça Universitat on una gran quantitat de paraigües ens fa intuir que tot i la pluja la mani serà molt digna. I ho és bastant, tot i que hi trobo a faltar més càntics independentistes i menys sentir "Abajo los muros". Costa veure i trobar la gent entre tants paraigües, però acabo veient a bastants companys. Els que no paro de veure són els mossos del Saura, ecorepressors de debò, que il·luminen amb les seves sirenes la mani i els carrers del voltant. Em sembla que algun d'aquests apareixia d'extra a les Cròniques de la Sarah Connor. Sempre he cregut que TV3 feia moltes sèries segons les demandes laborals del país, i ara sembla que tocar potenciar aquest tipus de policies. Ara vaig tard, tinc reunió del FSCat, però un dia d'aquests dedicaré una entrada a teoritzar al voltant d'això.
Més de dues mil persones, vaig clavar la previsió, que es van mullar pel Franki. Si no hagués plogut hauríem sigut més, però a vegades costa combatre l'adversitat i s'hi havia de ser. Dic això i no puc anar dissabte a l'Ebre pel PHN. Una mica hipòcrita també sóc.
De tornada cap a l'estació sento la MAES que crida "No és un funcionari, és un mercenari" i no va dirigit precisament als mossos. Agafem el tren, transbordament i arribem amb una relativa normalitat. Avui la història ha sigut més previsible, com també ja havien avisat que ho seria el temps, tot i això xops fins dalt. Va seguir plovent i el Franki segueix a dins. Ens haurem de seguir mullant!