Històries del tren (II)

Viatjar

Arribar amb el temps just per dinar ràpid sense que sigui fast-food. Fer la bossa i dubtar què posar-hi mentrestant les agulles del rellotge es dediquen a estrènyer el temps. Pensar que he d'agafar la RENFE i si el perdo esperar quatre hores. Millorar freqüències.
Caminar ràpidament sense saber encara si aquest és el camí més breu, em consolo pensant que dec tardar el mateix per una altra ruta. Accelerar el pas i dubtar si arribaré a l'hora perquè les agulles del rellotge van estrenyent el temps. Pensar que m'estan esperant i fàcilment m'hauria d'autoinculpar si perdem el tren. Millorar proximitat.
Esperar que si la RENFE no anés amb retard més d'un tren hauria perdut i avui no m'ho podia permetre. Pujar i saber que he d'esperar més de tres hores per arribar a destí. Millorar velocitat, i no cal que sigui alta.
Aturar el pas a Manresa per recollir més gent i incorporar al vagó estudiants secundaris. Viatjar per vies de fa dos segles i reflexionar sobre la manca d'inversió. Invertir és desar uns diners per treure'n algun profit. I aprofitar-se és el que fa temps que fan en plusvàlues i altres robatoris. Millorar les vies.
Experimentar amb el desconegut Bluetooth, llegir més d'onze minuts i compartir bandes sonores. Disminuir la velocitat i arribar a Calaf. Esperar i canviar de tren per reduir més la velocitat i ampliar el temps del viatge. Millorar els transbordaments i intentar fer el trajecte en un mateix tren.
Llegir i escoltar converses telefòniques: "Sí, mitja hora parats a Calaf, hem canviat de tren i aquest encara va més lent...". Comentar amb els companys de vagó si tardarem molt a arribar. Escoltar la resposta correcta: amb RENFE, tot és possible. Millorar la resolució d'incidències.
Arribar a Lleida, caminar fins al casc antic i entrar a l'Ocell Negre. Beure cerveses i començar converses. Pensar en anar a sopar i trobar a vells coneguts que havies de trucar després de sopar. Recordar amb antics veïns els temps de quan tocava estudiar i érem veïns. Sopar amb onze de ponent. Menjar i beure ràpidament per recuperar el temps que el tren ens ha fet perdre. Saber que el temps no es pot recuperar. Millorar les connexions.

Millorar

Dissabte al matí la biblioteca pública em recorda el llarg trajecte del dia anterior. I pensar que també hem de millorar. Millorar freqüències. Millorar proximitat. Millorar la velocitat, i no cal que sigui alta. Millorar les vies. Millorar els transbordaments i intentar fer el trajecte en un mateix tren. Millorar les connexions.

Decidir

Acordar com no votar-los. Consensuar. Tenir clar que discutir per això no val la pena i ens hem de posar d'acord. Ens hem d'entendre.

Reflexionar

Prometre és un infinitiu. Una cosa infinita ve a ser una cosa en la que no hi trobem el final. Mentir també és un infinitiu, un altre que mai s'acaba. Sons jamaicans em recorden que ara és el temps de prometre i mentir. Abstenir-se és un infinitiu que segons el diccionari vol dir privar-se de fer alguna cosa. Crec que privar-se de poder fer alguna cosa seria anar a votar aquest cop. Anar a votar és com reconèixer el marc que ens volen imposar i legitimar als que només es volen vendre per una cadira. Una cadira que es pot tornar menjadora que dóna molles, i jo fa temps que vull el pa sencer. Per acabar, solucionar-ho amb tres infinitius: abstenir-se, lluitar i escriure.

Abstenir-se

Tenir clar que no els he de votar.

Lluitar

Guanyar.

Escriure

Deixar d'utilitzar formes no personals com l'infinitiu.