He tornat a Ca l'Estruch. Feia més de tres anys que no hi anava i avui hi he tornat. He repetit amb ells. L'altre cop eren Cançons d'amor i de droga, la Judith Farrés nua tota l'estona i un Albert Pla espectacular. Ara, es tractava de veure El malo de la película. Aquest cop l'eix central era una pantalla i altre cop els dos artistes. Espectacular, vibrant i impactant. Aplaudiments i rialles durant l'obra mostraven la complicitat amb el discurs. Breu: destrucció del territori, cigarrets antiianquis, duminguerus, bolets i l'exèrcit de la terra grana i el cel blau... Ara toca als espanyols plorar.Tornava de la presentació del llibre del Salvador Seguí i n'he vist un altre que també els deu molestar. Intentaran carregar-se'l però d'una altra manera, que ara s'han de cuidar les formes del que anomenen democràcia.
Intentaré anar més al teatre i abstenir-me d'altres coses, com per exemple votar a les eleccions espanyoles. Teatre del que no m'agrada ni l'escenari ni l'obra. Els actors tampoc. Comença l'espectacle? Molta merda, de debò.
2 comentaris:
em sorpren gràtament que ni tu ni en sombretti aneu a votar d'aquí a dos diumenges.
a més estic molt d'acord amb les dues postures, que son molt distants, però igual de lícites.
una abraçada. ens veiem dissabte?
ens veiem dissabte que ja toca i fa dies. A Espanya res a fer, per tant abstenció activa, això sí.
Publica un comentari a l'entrada