*D'entrada deixar ben clar que no vull crear cap discussió filològica perquè si no tinc mal entès (ara sembla que inciti al debat...) tots dos mots són correctes per designar aquesta festa. De fet, al final n'acabo parlant poc.
Dilluns, esmorzant, en Carles va comentar que el Carnestoltes depenia del cicle lunar, concretament d'una fórmula que es podria resumir agafant el diumenge anterior a la lluna plena postprimaveral, li restem quaranta dies i arribem a demà, dimecres de cendra, final del carnestoltes.
Vaig aprendre que la lluna marcava part de les festes populars que han acompanyat la meva adolescència i encara avui em marquen el calendari. Recordo l'endemà d'aquells concerts al Còmic quan en Marcel comentava la nit anterior i parlava de les influències de la lluna plena. Deia que amb ella molts canviaven d'actitud i es tornaven un pèl més esbojarrats. Em va fer reflexionar, però no prou, ja que mai més m'he preocupat de mirar quina forma tenia la lluna fins que me la trobava al davant i algú em comentava: "avui hi ha lluna plena".
Acostumo a ser poc previsor i no miro el calendari amb molt de temps (cap endavant, s'entén) perquè massa sovint el futur és canviant. No acostumo a saber amb prou antelació quan és la setmana santa ni les festes populars que vénen marcades per la lluna. No ho acostumo a saber perquè hi ha especialistes en aquestes festes lunars que m'informen abans que ho compti. Al meu poble, la frase més sentida és: "Corpus és tal dia, Patum...". La segona frase més sentida és la inexacta: "Falten tres-cents seixanta dies per Patum". Aquesta esperada festa també marcada pel calendari lunar sota la fórmula de nou dijous més tard del dijous de pasqua. No compteu, aquest any del 21 al 25 de maig, ja falta menys. La lluna es mou i el calendari es belluga, però hi ha unes dates que intento que segueixin estant marcades a la meva agenda de festes populars. Un parell d'aquestes són el passat Carnestoltes i la ja desitjada Patum. Aquest any, també he recuperat els Traginers. No penseu en disfresses, les evito, excepte per Patum.
Sovint em passo amb els previs i se m'allarga un tema que havia de ser breu i ho esdevé, bàsicament perquè la intenció inicial acaba tenint un petit espai del que acaba ocupant l'entrada. Volia parlar de Carnavals i he parlat de Traginers i Patum. La Patum la deixaré per més endavant, i dels Traginers en volia parlar la setmana passada i van arribar els carnavals.
L'entrada es va allargant i cada cop veig que diré menys del que en qualsevol moment m'he proposat, per tant deixo anar una frase i aquí ho deixarem per avui. "M'alegra trobar-me gent que fa temps que no veig, si els veiés cada dia segurament no m'alegraria tant". Altre cop, treieu-hi el dramatisme o qualsevol mostra d'invidualisme egoista. De debò. Penseu que acostumen a ser trobades imprevistes i molts cops l'emotivitat és tan gran com el temps passat. Anys, mesos i dies. Me n'he trobat uns quants que feia anys. Va ser un viatge en el calendari (endarrera, s'entén). És el que tenen les festes lunars...
Segueixo pensant que la lluna no ens influeix...tot i que alguns ho diuen.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada