L'anno passato...L'any passat pel pont, que és l'únic de bo que ens aporta la maleïda Constitución, vaig pujar fins a Padova (Pàdua). Feia anys que els compagni italiani venien pel setembre als Països Catalans. Aquest cop tocava anar a les seves terres.
Aprofitant l'allotjament a Padova vam arribar-nos també fins a Venezia. L'estada a Padova va ser brutal. Moltes tardes bevent Spritz (licor Campari amb vi blanc i sifó) a la piazza delle erbe davant de l'imponent Palazzo della Ragione, una joia del Trecento que a la seva planta baixa allotja el mercat municipal. La majoria dels àpats els vam fer al local dels companys italians que quasi cada dia feien sopars populars, l'últim va tenir el comiat dels catalans com a motiu. El local era el Centro Popolare Occupato Gramigna i allà hi vam passar diverses nits de festa. El CPO Gramigna era un antiga escola que havien ocupat els companys de la sinistra italiana. Moltes hores intentant explicar-nos en italià i encara ens vam fer entendre, tot i que ja ens entenien de feia temps i era orgàsmic veure com l'estelada i diversos cartells independentistes omplien les parets del Gramigna i les cases dels companys que ens allotjaven. Som figli della stessa rabia, figli della stessa lotta. Molts cops, voltant pel món descobreixes allò que deien que la solidaritat és la tendresa dels pobles.
Això era fa un any, avui les coses han canviat bastant. Ells continuen la lluita, tot i haver patit la repressió molt directament. El dilluns 12 de febrer van detenir a molts dels companys i més tard el CPO Gramigna patia un sgombero (desallotjament). Hi ha hagut més detencions, arrestos domiciliaris, nous intents de tornar a obrir el Gramigna...Els companys no han parat, no defalleixen per més entrebancs que els posin pel camí.
Una forta abraçada solidària al Murko, el Ronza, la Chiara...a tutti i compagni.
L'Erba cattiva non muore mai!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada