Coser i cantar

Avui m'he fet amb el nou disc d'Antònia Font. He tardat.
Fa anys, havia estat a diversos concerts d'Antònia Font i mai m'havia parat a escoltar el grup i sempre deixava suspès en l'aire el meu record musical illenc.
Fa tres estius vaig anar a veure en Marc a l'Escala. Amb en Marc hem compartit pis força anys i compartim alguns gustos, no tots. Fa tres estius tot saquejant-li l' incoming em va recomanar Antònia Font. Després vam seguir parlant i em va comentar allò que diuen tots els que veuen/veien Porca Misèria, que és/era una gran sèrie. A l'estiu voltant per l'Atzavara em vaig anar refermant en la vessant musical del friquisme autòcton que creia desconeguda en mi. Em sembla que tots tenim un friqui dins, i el meu amb internet s'està potenciant. També vaig aprofitar aquelles reposicions tevetreseres de l'estiu per veure la primera temporada de Porca Misèria. M'he enganxat als dos consells d'en Marc. Potser m'hi hagués acabat enganxant igualment, però la seva recomanació va fer que no tardés més en fixar-me en la qualitat d'aquestes dues produccions de la nostra terra.
Avui he mirat el 33 i feien un reportatge al Loops! sobre el darrer disc d'Antònia Font. La vida està plena de coincidències. Porca Misèria s'acaba, els mallorquins van gravar a Bratislava i jo em faig amb el disc quan finalment ja he aconseguit tornar-ne i recuperar la normalitat quotidiana.
El reportatge ha deixat anar una perla final que m'ha incitat a escriure aquesta entrada. La veu en off venia a dir una cosa com "un cop abandonada la República Txeca". Molt bé, un 10 en geografia!
Aquest disc segueix redescobrint el friqui que porto dins. A vegades, no sé si realment estem parlant de friquisme o que la cultura autòctona comença a cobrir espais que consideràvem únicament reservats a altres cultures. Potser comencem a estar preparats per la normalitat nacional. Deu ser que l'autoodi va reculant...