FR 9027 Bratislava-Girona (gentilesa de RyanAir)

Volia explicar quatre coses del viatge a Bratislava (Eslovàquia) però ho faré començant pel final del viatge i amb la foto que molts catalans vam fer.
El nostre avió havia de sortir a les 12:45, nosaltres vam arribar un pèl abans a l'aeroport Letisko M.R. Stefánika. La primera sorpresa desagradable va ser veure al panell de sortides que el nostre vol s'endarreria quatre hores (16:45). Vam decidir anar a fer una volta i quan vam tornar ens vam trobar que l'espera s'allargava dues hores més (18:45). Quan va arribar aquesta hora ens vam trobar que encara no hi havia el vol i la manca d'informació brillava per la seva absència. L'espera es va anar allargant i van començar a arribar notícies del fort vent que feia a Barcelona que havia fet desviar molts vols cap a Girona.

Finalment a les 20 hores passem pels controls de seguretat i poc després ens trobem que el panell ens informa que el vol sortirà a les 23:59. Indignació popular, autoorganització i demanda d'explicacions. A més ens diuen que ja no podem sortir d'aquell punt i que estem en territori internacional. Parlem amb responsables de l'aeroport i ens comenten que tampoc és segur que el vol arribi a aquesta hora. Arriben veus de que el nostre avió ha fet un aterratge d'emergència poc després de sortir de l'aeroport de Girona. Assemblees constants i autorecerca d'informacions per part nostra. Aconseguim comunicar-ho a diversos mitjans de la nostra terra mentres intentem sintonitzar sense sort el partit del Barça. Va passant l'estona i veus que a la TVCi estan fent Porca Misèria però que l'esgotament i el xivarr lògici d'uns 150 catalans segrestats fan que acabi decidint esperar veure aquest capítol un altre dia.

A quarts d'onze ens autoinformem que l'avió ha sortit de Girona. La nostra pressió fa que ens acabin donant sopar als voltants de les onze. Al voltant de les dotze apareix al panell que el nostre avió surt a les 0.25, al cap de poc obren la porta d'embarcament i ens adonem que l'avió encara no ha arribat i l'únic que volen és netejar la sala en la qual hem estat segrestats més de quatre hores. Ens esperem i finalment a les 0.45 comencem a pujar a l'avió que després de diversos recomptes de passatgers s'acabarà enlairant al cap de vint minuts.
Comença el trajecte i comencem a demanar els fulls de reclamacions per fer una demanda col·lectiva i ens acaben dient que no en tenen, que Ryanair és una companyia irlandesa i al seu país aquests fulls no són necessaris. S'intenta esbrinar com fer les reclamacions i els justificants horaris per la feina. Res de res, una hostessa castellanoparlant ens diu que hem de fer les reclamacions quan arribem a Girona, a l'oficina de Ryanair que sap perfectament que està tancada. La indignació va creixent i des del comandament de l'avió donen el senyal que hem de portar el cinturó lligat, quan encara falta més d'una hora per arribar al destí. Una altra maniobra lletja.

Arribem a Girona pels volts d'un quart de quatre i hem de recollir l'equipatge que ens han fet desar a baix perquè els compartiments de l'avió anaven plens. L'oficina de Ryanair tancada evidentment. Per sort, hi ha un parell de busos (era el mínim, tot i que no estava assegurat) que faran possible un retorn a casa que cada cop era més complicat.

Arribar a Barcelona (maleïda centralitat) a tres quarts de cinc, agafar un taxi per intentar agafar un nitbús, que perdo per cinc minuts, i al final entrar a l'estació dels ferrocarrils en el mateix moment que el tren marxa (05.15). M'espero al següent (05.45), tot llegint un capítol d'El motiu original de Jaume Barrull. Pujo al tren, tres quarts d'hora de trajecte i una miqueta més de deu minuts a peu. M'estiro a les 6.45 i al cap d'una hora sona el despertador que m'avisa de que ja és hora d'anar a treballar.

Esgotat, faig les hores i torno cap a casa desitjant dormir i, abans de fer-ho, encara m'entretinc a fer aquesta entrada. Però ho havia d'explicar, era una odissea més, un dia d'aquests explicaré dues experiències amb la RENFE (anant a Reus i tornant de Girona) que engrandeixen la meva desafecció cap a l'estat actual de les infraestructures.

Em podria quedar a casa i no tindria aquests problemes...però crec que és molt millor viure-ho per veure i denunciar les mancances que patim. I l'única solució és la independència, per poder fer una gestió pública i responsable de les infraestructures, i per acabar amb la maleïda centralitat barcelonina que m'obliga a passar per la capital cada cop que vull anar a algun racó del país o del món.

Per acabar aquesta parrafada indignada només em falta donar les gràcies a RyanAir pel seu silenci informatiu, per les seves dotze hores de retard i per la seva vulneració dels drets bàsics dels viatgers. M'he sentit indefens davant del capitalisme salvatge camuflat en forma de vols de baix cost. Tot i això, ens vam organitzar per fer pressió...i alguna cosa vam aconseguir tot esperant que la demanda col·lectiva arribi a bon port.