Bratislava (II)

Arribem a l'aeroport i agafem el bus 61 que fa que anem entrant lentament a Bratislava. Estem afamats i baixem al mercat. Intentem buscar algun restaurant per poder menjar i el trobem a la planta de dalt. Tenim greus problemes de comprensió lingüística i optem per demanar l'única paraula de la cartellera que entenem: Menu. No tarden massa estona i al bar no es pot fumar. El menú el vam pagar del pot, no me'n recordo exactament quan costava però era al voltant de 65 corones eslovaques, uns dos euros.

Ens porten el primer plat que vindria a ser una sopa de fesols. Ens l'engolim mig encuriosits i mig afamats.
Ens porten el segon plat: una zemiaková placka, una crep de patata farcida de carn i paprika. De fet, són dues creps i fan molt més bona pinta que el primer plat. Comencem a menjar-la i el Genís diu que pica molt. He demanat una cola que ha sortit d'una ampolla esbravada de dos litres. Començo a notar la picor del segon i m'apresso a fer glops per apagar el foc. Tots diem que pica molt, descobrim el Paprika i seguim menjant amb prudència tot pensant en les possibles repercusions estomacals. Mica en mica, van caient tots i finalment sóc l'únic que s'acaba el plat. M'estava agradant, tot i l'escalforeta que em produïa, i no podria assegurar que no fos el responsable que va fer que em passés la resta del dia i la nit bevent cerveses del país. M'estava agradant i vaig pensar que no en tornaria a menjar mai més. Sortim del restaurant, girem el cap i veiem la cambrera recollint els plats tot posant-se les mans al cap...
Al dia següent dinem a un restaurant, camí del cementiri. Llegim la carta i veiem que els preus són una mica més cars que al mercat però ens segueixen semblant barats. Entenem alguna cosa del que hi diu, demanem cadascú un plat i alguna coseta per picar. Jo m'he engrescat a provar l'única de les tres especialitats de la casa que no està traduïda a l'anglès.
Matem el cuc amb un breu aperitiu i el segon tarda vint-i-cinc minuts, el temps que arribi un altre client i dini. Porten els plats, fan molt bona pinta i el meu és l'últim. L'especialitat de la casa sense traducció és ni més ni menys que un zemiaková placka... Riem i penso que per sort només n'hi ha un, i acabo consolant-me tot captant el moment. No pica tant i entra molt bé, això sí aparto algun trosset de paprika per no haver d'acabar bevent cervesa la resta del dia. No devia apartar-los tots...