Plovia a Falls Road, quasi com cada dia, però hi estan acostumats. Segur que els pubs s'omplen per això i no per l'arrelada tradició cervesera. Samarretes verdiblanques arreu, i resulta que retransmetien Hurling. Ens pensàvem que veuríem el Cèltic i vam descobrir un esport gaèlic que omplia camps i aixecava passions. Tornem al carrer, per seguir veient els murals i ens trobem en Larson. Em vénen al cap els maleïts hooligans del Glasgow Rangers al Camp Nou cantant contra en Bobby Sands després d'haver-se pixat als peus d'en Francesc Macià. Vull que demà guanyem, tot i que el Cèltic és molt més que un club. Un club escocès que em porta records irlandesos.
1 comentari:
primera vegada que em llegeixo sencer un post sobre futbol. tè mèrit, sí senyor.
Publica un comentari a l'entrada