MLNG

A l'entrada anterior anunciava que la pròxima entrada parlaria de l'esquerra independentista gallega. I ho faré, tot i que bàsicament serà per complir amb la promesa feta, sortir del pas i poder seguir fent altres pinzellades; també de Galiza, quan hi hagi anat, hagi llegit més sobre el tema i tingui una mica més clar el panorama. un membre de l'EI gallega ho explica al diari A peneira i amb les seves paraules resumeix una mica la situació del moviment gallec:
"Explicar o que é o independentismo galego non é tarefa fácil. Non o é porque non hai nel uns universais, nen unha referencia definida, mais unha feixada de grupos e posturas que dificultan chegar ao seu cerne."

Massa sovint, parlar d'un moviment d'alliberament nacional et porta a buscar referents i molts cops trobar-te davant de mil escissions. A vegades semblem trotskistes, em sembla que la frase deia: "Un trotskista, una idea. Dos trotskistes, un partit. Tres trotskistes, una escissió". L'esquerra independentista gallega sembla una miqueta això, masses esquemes per un mateix guió. Sinó mireu l'esquema que la Guàrdia Civil n'ha fet tal com denuncia el Movemento polos dereitos civís:

No és per col·laborar amb la Guardia Civil ni molt menys, però encara n'hi falten. Hi hauríem d'afegir Causa Galiza, Primeira Linha i Resistencia Galega.

Pel que a fa a Causa Galiza, és una plataforma on estan intentant mobilitzar unitàriament amplis sectors de l'independentisme i l'esquerra. A Causa Galiza hi participen els quatre corrents polítics de l'esquerra independentista gallega:
-Primeira Linha i les seves joventuts Briga. Que van participar en l'intent unitari que es va fer amb el Proceso Espiral i que va donar lloc a la creació de Nós-Unidade Popular.
-AMI (Assembleia da Mocidade Independentista) que és una organització de joves de l'esquerra independentista que va a la seva com els Maulets quan es van desvincular de Catalunya Lliure l'any 95.
-El Frente Popular Galega (FPG) és una formació històrica que ja fa temps que existeix i té alguns escriptors enquadrats i potència en alguna comarca amb el seu sindicat, el CUT. Ara també tenen les seves joventuts Adiante (Mocidade Revolucionaria Galega).
-Darrerament està apareixent un quart sector dins el qual també hi trobaríem el Movimento pola Base (que és un corrent polític minoritari proper a l'EI dins del BNG.) i també hi trobaríem gent de la Confederación Intersindical Galega-CIG (on també hi ha un corrent minoritari proper als postulats de l'EI). El Moviment pola Base ara mateix no li funciona la pàgina web i aquests també tenen joventuts que s'anomenen Isca.

Per acabar-ho d'adobar també ha aparegut darrerament Resistencia Galega que van a la seva. D'aquests no en puc posar cap enllaç perquè bàsicament es dediquen a posar nom als sabotatges des de juliol de 2005, quan se n'estan fent des de mitjans dels noranta, uns anys després que desaparegués l'EGPGC. Us deixo l'enllaç a la seva carta de presentació.

Causa Galiza ve a ser l'enèssim intent unitari en un moment en el qual el BNG està al govern i cada cop gira més cap a la dreta i s'oblida de les reivindicacions independentistes. És un bon moment per tenir suport social i això passa perquè la proposta de l'MLNG s'articuli unitàriament, amb uns referents exteriors clars, i amb uns quadres polítics que provinguin de les diverses famílies de l'EI i oblidin les petites discrepàncies que creen un abisme dins l'MLNG.

Aviam si ja van trobant cada cop més punts d'acord, tot i que també tenen el tema lingüístic amb dos sectors: l'oficial, que defensa un gallec més castellanitzat i el reintegracionista, que defensa un gallec més proper al portuguès. Pel que fa a l'antirepressiu tenen Ceivar. I com a sindicat d'estudiants tenen AGIR. També es fa molt treball dins els CSOs que a Galícia n'hi ha uns quants i bastant actius, igual que bars del rotllo. Sovint deuen coincidir però a vegades sembla que tants caps, tants barets. També funcionen els Siareiros Galegos, que animen a les seleccions gallegues, aquest sector és força important ja que les rivalitats futbolístiques entre els supporters gallecs sovint derivaven en enfrontaments, i ara s'està començant a superar. Pel que fa a les notícies del rotllo tenen un portal informatiu que es diu GalizaLivre.org. A Indymedia Galiza per desgràcia passa el mateix que al de Barcelona on qualsevol malalt i/o policia pot intentar destrossar el moviment i crear mala maror amb els seus comentaris o Novas.

Memòria recent:
Els companys de Desperta Ferro van tenir el privilegi de poder anar a tocar la nit abans d'un 25 de xulho a Galiza, fa poc més d'un parell d'anys. Van quedar astorats en veure que hi havia dos concerts que es feien a uns 500 metres de distància. Un concert el montava Briga i l'altre AMI. Em sembla que als dos hi van tenir pèrdues, a un hi tocava Betagarri i a l'altre Obrint Pas. A la mani del 25, dia da patria galega, també anaven separats en blocs.
Memòria no tan recent:
Recordo quan el 88, havia tingut un parell d'exemplars de l'Espetec a les mans. En aquella revista de l'esquerra independentista del Bages i el Berguedà hi vaig llegir una entrevista a l'Exército Guerrilheiro do Povo Galego Ceive (EGPGC). L'entrevista era en gallec i s'entenia bastant bé, és el que tenen les llengües romàniques. Era una època en la que eren bastant actius i van volar un xalet del Fraga (sense ell a dins, tot i que després de Palomares...). L'EGPGC va acabar patint una onada repressiva que va afectar de ple el conjunt de l'MLNG. I encara estan refent-lo. Com veieu hi ha paral·lelismes i també tenen molta feina a fer.

Per cert, fa temps que busco els dos Espetecs que tenia per casa i no els trobo. Recordo que un defensava l'Escola Pública i l'altre parlava de la insubmissió. Aviam si algú té la bona pensada de fer-los arribar a algun centre de documentació, ja que donaran testimoni de la feina que es feia a finals dels 80.

*Tota l'entrada ve motivada per la xerrada que va fer un militant de Nós-UP, l'André, que ens va explicar el panorama actual a Galícia i després de sopar vam poder xerrar-ne de manera distesa i ens va apropar més a aquesta nació que també està oprimida per l'Estat espanyol.