7 d’agost de 2009

Records vèctrics (I): Plantejament.

El mes de juliol m'ha portat dos grans canvis. La meva situació laboral ha canviat i ara en lloc d'interí ja seré funcionari. M'he tret les oposicions d'una manera que no explicaré avui per respecte a la resta de companys d'opositors. L'altre gran canvi és el que us començaré a explicar avui, el cotxe.
El juliol del 97 el meu R9 de vuitena mà passava a millor vida en un desguaç, la nostra relació havia tingut un final molt accidentat. Seguidament vindrien mesos on el vehicle principal serien unes crosses. Exàmens de setembre i finalment a l'octubre retorn a la residència universitària. Sense vehicle propi des de la meva vila natal esdevenia tota una aventura arribar fins a Bellaterra. L'aventura començava un diumenge a la tarda pels volts de les 4, agafava un dels autobusos de línia (discontínua) que passaven per la meva vila cada dues hores, l'ATSA. Tres quarts d'hora de trajecte per fer un recorregut de 24 quilòmetres. Baixar al Puerto-Rico i caminar fins a l'estació de Renfe, 20 minuts més. Després entrava en aquell túnel del temps on l'estació estava igual que fa 40 anys i els trajectes duraven i duren el mateix que fa mig segle. Esperar un tren d'aquells que vénen de ponent i ja porten tres hores de recorregut en baixa velocitat espanyola per vies dignes de la Restauració. Tres quarts de trajecte fins arribar a l'adoptiva quan encara no m'havia fet seu. Transbordament amb caminada de 10 minuts inclosa per agafar els ferrocarrils. Baixar erròniament a la parada Universitat en lloc de la del Poble. Ascendir per una pujada del 12 % carregat amb les maletes, bé la veritat és que eren motxilles que amb el temps he descobert que eren menys pràctiques. Arribar fins al cim amb penes i treballs per acabar coincidint amb el vehicle d'unes solsonines que desitjaria haver trobat abans, ara ja és tard. Queden els últims graons i arribar al mòdul de 20 metres quadrats on convius i hi coincideixen els llits amb el menjador. Fa més de quatre hores que he sortit de casa i arribo rebentat. El mateix trajecte es repetirà fins al desembre quan tornaré a tenir altre cop vehicle, de segona mà està clar, amb el qual podré tornar a fer el desplaçament en poc menys d'una hora. Aquest vehicle m'acompanyarà els darrers dotze anys, i això ja ho explicaré més endavant ja que avui està núvol i ara toca fer un volt per Romanyà de la Selva, qui sap potser hi trobarem els darrers pensaments de la Mercè.

Cap comentari: