40 anys

Aquest cap de setmana toca cel·lebrar el 40 anys de l'esquerra independentista. El programa d'actes el trobareu aquí. Escric aquesta breu entrada per reflexionar una mica sobre l'aniversari. D'entrada la primera reflexió és que no fa ni la meitat de temps que milito, potser si que començava a simpatitzar-hi. A finalíssims dels 80 em vaig començar a introduir a l'entorn. Les primeres aproximacions van ser a alguna paradeta de l'MDT (encara no matisaven si eren IPC o PSAN) i també seguint amb interès les informacions que donava TV3 i el diari AVUI. Fa vint no teníem espais de comunicació propis, tot i això al Bages ja apareixia la revista Espetec, de la qual només en vaig comprar dos números que incomprensiblement ara no trobo. Sóc un indocumentat. Vint anys després el diari AVUI torna a parlar de nosaltres i TV3 ens segueix ignorant. El diari AVUI parla molt de nosaltres i de les nostres assemblees i possibles presentacions a les autonòmiques de la CAC. Aquest diari a finals dels 80 va parlar bastant de nosaltres i sovint hi apareixien inserits anuncis d'actes polítics de l'EI, pagant és clar. Més tard es van encarregar de criminalitzar l'esquerra independentista i posteriorment ens van acabar ignorant interessadament. Ara, de sobte, parlen de nosaltres. Ho trobo sospitós, però també hi veig elements positius. Se'm fa estrany que parlin de nosaltres, tot i que s'ha de reconèixer que des de la veritable eclosió del 2007 es té més en compte a l'EI. Crec que ho fan en part per debilitar ERC i això podria enfortir una CiU que com a mínim fins al 2011 no es desfederarà per molta comedieta que fagin. Tot i això, al mateix temps aquests articles generen esperança en l'entorn no militant i a vegades una certa incomoditat dins la pròpia militància. Cada cop que ho llegeixo penso que no m'agrada que s'airegin les nostres petites diferències, però també crec que és un exercici de transparència que la gent sàpiga què volem ser, tot i que rebi el tractament propi (que per sort no arriba a maltractament) d'un mitjà no afí. Ara ja tenim mitjans i eines de discussió més properes que ens donen solidesa per molt que intentin influir-nos o influenciar-nos des dels altres mitjans. Tot i això no hem de tenir por d'aquestes notícies i el moviment ha de caminar fort i unit en la direcció que es decideixi a Mataró.
Hauria de seguir escrivint, potser ja ho faré. He començat a Berga i he acabat a Mataró. Ara he de marxar cap a Manresa que justament era el motiu inicial de l'article, però ja passa...

Realment, volia fer l'article per dir que em resultava curiós que l'homenatge es fes a Berga, quan jo des de la meva equidistància quilomètrica i estratègica amb Manresa i Berga sempre havia tingut com a referent la capital del Bages que darrerament torno a sovintejar bastant. No vull polemitzar ni amb la Llum ni amb la Patum, però Manresa era el meu referent d'adolescència i joventut quan voltava per l'Alimara, el JIR, La Seca, L'Havana. Al 91 la CUP ja van intentar girar la truita amb un vot de lluita. Setze anys després ja tenen una eina més. Han passat 16 anys i una crisi política que va coincidir amb la morfina. De l'EI, 40 anys amb alts i baixos. En 40 anys ja hem rebut molts cops i hem madurat. 40 anys, és una edat de maduresa, on ja hem de demostrar què volem ser i com ho volem aconseguir. Tots junts. Per tant amb 40 anys ja toca que el moviment comenci a caminar a pas valent. Trobo que a Berga ens toca anar-hi a tots. Hi ha peròs i contres però el que està clar és que hem d'acabar anant-hi. No siguem incensats.