Tornen els grisos...

Igual que el general Espartero (progressista també) deia que s'havia de bombardejar Barcelona cada 50 anys. Hi ha tradicions que es mantenen,i també les patrocina interior.
A la UAB altre cop s'han encarregat de recordar-nos qui mana. Es manté la tradició que van començar els grisos abans d'allò que en diuen la fi de la negra nit. Constantment ens recorden que han canviat algunes coses quan hi ha fets i imatges que ens demostren el contrari. La foscor de la negra nit encara no permet que qualsevol nit pugui sortir el sol.
Els estudiants de l'Autònoma sempre han vist com "les forces de l'ordre" s'encarregaven de mantenir-lo. Franco, "transició", Aznar, PSOE o tripartit. Tots han deixat empremta a la universitat, l'empremta que et deixa un morat provocat per una càrrega policial.
Avui, les porres han tornat a entrar al campus de Bellaterra. Me n'he tornat a assabentar tard.
El darrer cop que van entrar era el 14 de gener del 99, quan l'Aznar va mostrar la tarja de visita als universitaris. Això està molt ben explicat a Tornen els grisos d'Edicions el Jonc.
Me'n recordo, jo era universitari i aquell dia...jo estava al dentista. Vaig anar-hi de bon matí, no quedaven més hores, per aquelles èpoques encara no hi havia tants dentistes. Una dècada després he anat veient com el meu barri adoptiu creixia en nombre de dentistes, bancs, caixes, immobiliàries, pisos i forns de pa(?). És curiós però em sembla que són els únics negocis que han augmentat. S'han multiplicat com els preus dels pisos i podria assegurar que tots hi tenen part de culpa. El mateix any 99 vaig venir a viure a aquest barri i el lloguer del pis d'estudiants era d'unes 65000 pessetes, uns 390 euros. No fa ni nou anys i ara el lloguer d'aquell pis és de 780 euros. Gris de la memòria que ara defuig el tema inicial.
Tornem al dentista. Abans l'anestèsia durava més hores i si tenies la mala sort d'haver-hi d'anar pel matí acabaves menjant sopes per dinar i per sopar. Els temps han evolucionat i ara em sembla recordar que ja no és així. Gris de la memòria.
El 14 de gener vaig tornar d'aquell matí de dentista disposat a tornar-me a allitar, i ho vaig fer. Em vaig aixecar a les dues amb el soroll del telèfon del menjador que feia estona que sonava insistentment. Recordo que no em va despertar el so del mòbil, perquè bàsicament encara no en tenia. Ara que hi penso, la telefonia mòbil també és un altre negoci creixent.
Pel telèfon, fix i amb cable, em demanaven si havia rebut un cop de porra o una pilotada. Vaig intentar explicar el meu matí amb la boca encara adormida per l'anestèsia, cosa que no va tranquil·litzar massa a la telefonant. Per sort, al cap de poc, ma mare va recordar que també em trucava per demanar-me com m'havia anat la visita matinal al dentista i em va començar a creure.
Deixem els odontòlegs i tornem a la universitat. Allà, temps enrere, només podria entrar-hi la policia per delictes de narcotràfic o terrorisme. Abans protestàvem pels poders que es volien donar al rector, ara els té i pot enviar la policia a carregar. Amb el temps han anat canviant d'uniforme, alguns fins i tot de llengua, però segueixen fent el mateix que feien els grisos. Quan la càrrega del 99 es va declarar Aznar persona non grata i no sé perquè però ara crec que no s'oferirà el mateix títol al senyor Saura. Això sembla una justificació de l'absència, per tant llegiu el llibre que explica els fets del 14 de gener, on jo no hi era, me'n vaig assabentar tard.
Si no voleu col·laborar amb El Jonc, avui ens han donat una pastilla per combatre l'Alzèimer. El 4 de març de 2008 hi han tornat. Hores de resistència contra els que volen recordar-nos alguna cosa i pel que sembla també té una periodicitat esparterana.
Avui podria parlar de la feina, i de fet els dimarts acabo tard. Podria dir-vos que justament avui he estat 12 hores sense mòbil, com al 99. Intentaria explicar-vos els problemes que he tingut amb el servidor d'un curset telemàtic que ha fet que no pogués entregar una feina via electrònica, com al 99. Us acabaria dient que no hi era, com al 99.
Per tot això, no crec que hagi de ser jo qui us expliqui que avui he tornat a veure estudiants coneguts, als que segurament demà el color blau acolorirà el seu cos. Veient el Celtic m'he començat a assabentar de la magnitud de la tragèdia, he vist la primera marca a l'esquena d'en Marc. Després m'han parlat de cuixes, genolls, caps oberts i el Messi lesionat. Aviam de què parlarem els propers dies...
Esparterià tot plegat, tornen els grisos. Es mantenen les tradicions i la memòria. Altre cop es barregen, tot i que aquests no són els bastoners que m'agraden.

El 6 de març vaga contra el pla Bolonya.
Les fotografies, del David. Un estudiant dels que lluiten, i cada cop som més.