Ja fa uns anys que al mateix temps que anava esdevenint conscient de l'opressió nacional del meu poble m'anava tornant solidari amb altres lluites germanes. M'interessava llegir sobre ells perquè la seva lluita també és la nostra. M'informava. Darrerament he intentat arribar-me fins a les altres nacions sense estat i conèixer més directament les seves realitats. Al País Basc fa tres anys, a Còrsega fa dos anys i l'any passat a Irlanda. Donostia, Aiacciu, Belfast...
Ja fa uns anys em vaig assabentar que existia el Kurdistan, que era un país oprimit per quatre estats, ara ja cinc. Iran, Irac, Turquia i Síria. Ara veig que també he de comptar Armènia com a estat opressor i me'n recordo quan fa anys també llegia sobre Nagorno-Karabakh. Ai, a la Val d'Aran ho passaran malament.
Ja fa uns anys que vaig conèixer la Laia que anava amb els cardonins en aquelles trobades del 96 a Navarcles. Ara, també recordo que vaig estar a punt de perdre un dit tot intentant aturar un barril de kalimotxo que rodolava descontrolat. Amb el temps he comprovat que la cervesa és molt menys perillosa.
Ja fa uns anys que anava sentint parlar del PKK, de l'Abdullah Ocallan, del Newroz. També massa sovint anava rebent informacions esbiaixades sobre els kurds mentre Turquia els atacava, els il·legalitzava les idees, els prohibia la llengua i darrerament els tornava a bombardejar... Em sona proper i per això cal que no oblidem els atacs que hem rebut, i menys ara que recordem els bombardejos del 38, fins i tot amb la pel·lícula Mirant el cel a la que posa música Fermin Muguruza i que ens reviu un dia de bombardejos. Sempre passen coses els 17 de març.
Síntesi:
Ja fa uns anys que per acabar amb les informacions esbiaixades intento conèixer les coses amb proximitat. Aquest cop la proximitat l'aporta amb les lletres la Laia Altarriba i amb les fotos l'Oriol Clavera (precisament, aquesta és seva). Estan al Kurdistan i ens ho expliquen en el seu Quadern de viatge. Parlen del Newroz i la cançó del Fermin també. La pel·lícula, intentaré anar-la a veure. L'aniversari, sempre és St Patrick. Viatge, hi estic pensant. I pel dit no us preocupeu que al final va quedar bé, i ja fa uns anys...
Que tots els vots valguin el mateix…
Fa 7 anys
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada