Potser no estem tan verds...i ja estem madurant

Aquest cap de setmana ha estat bastant intens a nivell polític i a nivell gastronòmic.
A nivell gastronòmic ha sigut bastant verd i ple d'àpats vegetarians. Bons àpats, tot i que sigui declaradament carnívor però respectuós amb els vegetarians.
A nivell polític ha sigut bastant madur i ple de vells coneguts i també, i és bo, de molts desconeguts. M'agrada conèixer gent, però també m'encanta trobar-me amb molts desconeguts que són companys/es amb els que remem en la mateixa direcció.

Dissabte al matí. M'aixeco d'hora però algun dels companys de viatge s'aixeca més tard i això fa que arribem a Sant Celoni mitja hora més tard del previst. Quan trobem l'Ateneu hi entrem i ens trobem que està ple a vessar, al voltant de dues-centes cinquanta persones. Valoracions, esmenes, torns de paraules i a escollir el nou secretariat. Hi ha un relatiu consens i tothom (amb qui vaig parlar) està força content de com ha anat i es respira un cert optimisme.

Dissabte al migdia. Anem a dinar a la Rectoria, els cuiners eren els d'Alerta Solidària que cada cop millora més els àpats populars i fa que anem oblidant l'etapa de la dictadura del plat únic: mongetes i botifarra. Aquest cop paella de verdures amb cargols, que no són del meu gust però si de la resta de comensals i em fan pensar que masses vegades formo part de la minoria. El segon plat un revoltim de bolets (el meu paladar no pot matisar més) amb salsitxes. I de postres fruites del temps. Un dinar més aviat verd on hi vaig veure diferents madureses. La primera maduresa és la qualitat de l'àpat i la segona maduresa és la de la militància que va deixar bastant plenes les ampolles d'allò que els del Penedès no volien anomenar vi.

Dissabte a la tarda. Després de dinar i per evitar la pressió de la migdiada anem a fer un cafè altre cop a l'Ateneu. Allà la fem petar una bona estona després d'un intent frustrat de botifarra. Només érem 3, i el Roger i el Sergi volien anar a escoltar havaneres que era una proposta interessant sinó fos perquè ja tenia la tarda-nit planificada. La gent va arribant a l'Ateneu i es prepara per retornar a les seves viles i ciutats per seguir construint la unitat popular. És l'hora de marxar, torno a la rectoria per recollir diversos estris i em trobo que s'hi està realitzant un casament. Penso en com ha canviat el panorama, però recordo que el nostre àpat també semblava per celebrar la unió d'una parella de fet que ha deixat enrere aquelles petites discussions que a vegades enterboleixen la relació i d'altres vegades la fan avançar. Aquest cop avançava i no és massa aventurat dir que sembla que la relació cada cop és més sòlida i que durarà més que el matrimoni que tenia al davant. És l'hora de marxar, anem a posar gasoil i allà ens trobem amb una altra realitat. Aquesta altra realitat era patètica, eren diversos cotxes amb quillets alienats a dins i que feien temps per anar al Pont Aeri. Mentres un altre Sant Celoni comença a caminar, allà hi havia uns primats que només volien volar...Que volin...ben lluny!!!