23 de març del 2007

Que no s'apague la llum!


Avui i demà en Lluís Llach farà els seus dos últims concerts. Em sap molt greu que plegui i me'n sap més perquè diversos compromisos han impedit que pugui anar a algun dels darrers concerts que fa a Verges. Per això vaig signar perquè en Llach fés un darrer concert al Camp Nou. L'any 85 ja va omplir el Camp Nou i jo era massa petit per anar-hi. Crec que em vaig perdre un dels moments gloriosos de la cultura catalana i per això m'agradaria que clogués la seva carrera tornant a fer un concert d'aquelles característiques. Em sap greu que plegui perquè era un exponent important de la Nova Cançó i dels artistes compromesos en la lluita contra la dictadura. També va ser un altre artista que en la malanomenada transició va ser marginat per molts dels que cantaven les seves cançons. Ell els ho va dir ben clar "Companys, no era això" i crec que el missatge segueix sent vàlid veient que ara n'hi ha molts més que estan abaratint el somni i aquest cop ho fan des del poder.
He vist en Llach només una quinzena de vegades, darrerament acompanyat d'en Feliu Ventura amb l'espectacle "Que no s'apague la llum" i en Feliu sempre ho diu: "N'hi ha que diuen que fem cançó-denúncia, deu ser perquè n'hi ha d'altres que fan cançó-renúncia". En Llach sempre ha fet cançó-denúncia i m'agrada perquè és un gran músic i a més és un músic compromès.
Esperant que es repensi la proposta d'acabar la seva carrera al Camp Nou intentaré consolar-me escoltant en Feliu Ventura al que ha anomenat com el seu relleu i que ara és responsable de que no s'apagui la llum (i ho està fent!!).
No oblidaré en Llach. El recordaré tot escoltant i veient el CD/DVD Poetes que m'acaben de regalar amb motiu del meu darrer aniversari. Seguiré buscant els acords per fer sonar les seves melodies. Intentaré veure La revolta permanent un documental que ens apropa als fets de Gasteiz de l'any 1976. Utilitzaré les seves cançons per fer descobrir als meus alumnes molts dels poetes catalans que va musicar.
Aconseguiré no dir-li adéu tot i que el dia avui sigui net i clar...

Un seguit de propostes per dir adéu a en Lluís Llach

2 comentaris:

Marc ha dit...

Lluís Llach no plega mentre les seves lletres segueixin tenint vigència. i està clar que ara en tenen més que mai. cal deixar deixar clar que, en els últims concerts, Llach ha mostrat el seu desencant amb els que es diuen d'esquerra avui en dia, especialment a Catalunya on en tenim el pitjor exemple. Encara que deixi d'estar als escenaris la seva música encara treu flames i entre tots hem de fer que perdur-hi. Endavant Llach!

Anònim ha dit...

merda! merda!merda!

..."el meu darrer aniversari"....
per molts anys amb una setmana de retard!

per molts anys! percert, nosaltres hi vam ser-hi divendres.