Pallars viu?

Feia temps que no escrivia al bloc, segurament perquè encara no tinc aquest hàbit prou arrelat i també perquè el temps lliure darrerament ha lluït per la seva absència. Estava mirant "la nit al dia" i han començat a parlar de l'enèssim tema de corrupció urbanística. Aquest cop parlaven de l'Alt Àneu i com que l'estiu passat vaig estar per la zona he cregut que era un bon tema per reemprendre el bloc.
A principis d'agost vam fer una caminadeta amb en Sime per les valls de l'Alt Àneu. Primer de tot vam arribar amb cotxe fins a Borén i d'allà vam fer una petita excursió inicial d'una hora arribant fins a Àrreu i visitant la Mare de Déu de les Neus. A mida que anàvem pujant ens vam trobar l' ermita de la Mare de Déu de les Neus en un estat avançat d'abandonament. Mai he tingut vocació religiosa però crec que el patrimoni s'ha de conservar. Vam seguir pujant fins a Àrreu, un petit nucli d'unes sis cases abandonades que em va portar a imaginar-me com s'hi devia viure abans. Em vaig imaginar que la gent sempre intentava ser autosuficient i aprenia a espavilar-se per ella mateixa. Vaig veure que qualsevol petit desplaçament comportava una hora de camí però això en una època passada no era cap inconvenient, ans al contrari era la cosa més normal del món.
Un altre cop a Borén vam començar una ruta que ens havia de portar per cinc pobles de l'Alt Àneu. Primer de tot vàrem dirigir-nos a Isavarre, un bonic poble la toponímia del qual ens recorda la presència dels bascos en aquesta zona del pirineu. Seguidament, vam anar a Esterri d'Àneu, un municipi en creixement i amb l'especulació a l'ombra com en tota la vall. Des d'allà vam començar a pujar cap a València d'Àneu on vam poder dinar. En aquest poble hi vam trobar l'alcaldia de l'Alt Àneu que comprèn 8 pobles, 5 dels quals els vam visitar en aquesta ruta i vam deixar per una propera visita Son, Isil i Alòs. Esterri ja he dit que era un altre municipi. Des d'aquesta alcaldia el regidor (ara ja dimitit) i actual conseller d'Agricultura Joaquim Llena està projectant un complex d'apàrtaments de luxe. Al programa de la Terribas n'han parlat i també han parlat del cinquè poblet que vam visitar: Sorpe.
Sorpe és un poblet petit com tots els de la vall amb uns 45 habitants, hi vam passar tot observant les cases i ansiosos d'arribar ben aviat al punt d'origen. Un esquinç al peu començava a espatllar el final del trajecte, però encara ho va espatllar més una descoberta enmig del bosc. Ens vam trobar tot d'excavadores obrint una carretera que havia d'apropar els urbanites a 349 apartaments que s'estaven construïnt. Ens vam trobar l'especulació davant nostre.

Sobta molt imaginar l'impacte ecològic que pot causar en l'entorn multiplicar la població d'aquesta manera. M'empipa molt veure una carretera enmig del camí. Em fa molta ràbia veure com uns quants cabrons s'estan forrant tot destrossant el territori. També m'emprenya que no m'aturés a fer més fotodenúncies i us hagi de mostrar aquesta foto mal tirada. M'enfado perquè és un espai natural que no podré tornar a fotografiar mai més. Em preocupa perquè no sé si de bon tros aquesta foto d'una "autopista cap a l'especulació" us provocarà el mateix impacte que a mi. M'ha agradat molt sentir que hi ha gent que s'organitza per la defensa del territori i per un Pallars Viu. Per tot això... crec que us ho havia d'explicar.