27 de novembre del 2009

Aixecar-se amb mal peu


Ahir vaig anar a dormir tard, m'havia aixecat amb mal peu tot sentint per la ràdio que dotze diaris havien fet un manifest encaixista. Sí, és veu que per ells la dignitat és mantenir l'estatus actual amb sainets estatutaris, perquè algú es cregui l'obra i pensi que aquí canvia alguna cosa. No vull que el Tribunal Constitucional aprovi l'estatutet de dalt perquè llavors encara algú es creurà que hi hem guanyat alguna cosa. Vull que se'l carregui i que tots aquests encaixistes quedin desencaixats quan el poble ja tingui clar que l'autonomisme ha mort i hem d'avançar cap a la independència. M'agradaria que el tombessin per veure les seves "amenaces" fins on arriben. Segur que enlloc. Per tant, m'adreço als senyors del TC perquè estigui a l'alçada i faci un favor a la nostra nació i no legitimin aquest teatret provincià.

Avui

06:48:33
Avui m'he tornat a aixecar amb mal peu, cansat d'haver estat treballant fins tard. Tot i això en despertar-me m'he començat a activar i he començat a caminar cap a la dutxa.

06:49:57
Mig adormit he tornat enrera a buscar roba a l'habitació i llavors he notat de cop que no portava ulleres. Quan dic de cop, vull dir de cop i no de sobte.
06:49:58.
En entrar descalç a l'habitació he topat amb una cantonada cantonera que ha volgut donar el bon dia al meu peu. El més petit de tots, i el de la dreta.
06:49:59
Un dolor intens que per calmar-lo he alçat el peu i per uns segons he semblat el Ralph Macchio a Karate Kid. Bé, més aviat el Pat Morita...
06:49:59
Més que per uns segons, deu haver sigut per unes dècimes. En menys d'un segon la meva postura karateka ha canviat. El peu de suport esquerre ha relliscat (cap a la dreta) i el meu cos ha seguit les lleis de la física (cap a l'esquerra).
06:50:00
A mitja caiguda lliure quan el dit petit encara em feia veure les estrelles des de feia dos segons, el meu cos inexplicablement vira una miqueta cap a l'exterior. Aquest semitomb inesperat no evita l'impacte a l'espatlla esquerra i de regal un segon més.
06:50:01
Un segon cop. Després de picar amb l'espatlla al terra seguint el meu interès per les arts marcials he après la postura karaterra.

Tot just això era l`inici. Per cert, ahir no vaig sortir de casa. Em vaig passar tarda i nit treballant, amb una petita pausa per veure art a Siena i precuinats a la taula. I demà, la novena a La Fadulla.

20 de novembre del 2009

Per omplir el novembre