De Salses a Guardamar, i de Fraga fins a Maó... No havia estat mai a les Illes, i aquest cop podia solventar-ho i m'hi he arribat els darrers dies d'aquest juliol d'oposicions. Me n'anava a Menorca per desconnectar del llarg procés d'unes oposicions en les que m'he sentit com Barxeta, a punt d'entrar, amb un 7'82 a la part teòrica i amb poc temps treballat no he pogut entrar...però tot i això està clar que s'ha de seguir lluitant.
He pogut arribar-me fins un dels límits de la nostra nació, una de les zones més verges que lluiten contra l'amenaça especuladora del totxo. Menorca té a favor el fet d'haver estat declarada Reserva de la biosfera, tot i que el seu encant fa que molts la vulguin convertir en Reserva de la bitlletera.
Viatjar a un lloc tot coneixent algun autòcton de la zona fa que puguis conèixer la realitat d'aquella zona. L'encarregat d'això va ser el Xavi, un gran company amb el que vam coincidir a l'IES Jonqueres i que em va acollir a Es Castell uns dies juntament amb la Mar i el Biel. En Xavi em va explicar moltes de les característiques de l'illa, sobre les seves festes, costums, paisatges i tradicions entre moltes d'altres explicacions que m'han ajudat a conèixer la realitat menorquina de primera mà. A part dels autòctons, a s'illa també vaig poder comptar amb uns vallesans exiliats laboralment juntament amb uns vells coneguts bagencs amb els que vaig coincidir.
Amb tots plegats vaig poder viure uns dies intensos a s'illa. N'explicaré quatre ratlles en un breu resum.
Arribar el dijous, caminar una miqueta per Maó, veure el Claustre d'Es Carme i descobrir la fàbrica del Gin Xoriguer, on t'ofereixen degustacions de l'ingredient bàsic d'una de les begudes de la terra, la pomada. Un Gin amb història que explica algunes peculiaritats de l'illa que un altre dia ja explicaré. Quedar amb el Xavi per solucionar la saturació que patia el seu pis en aquells moments i que provocava que hagués de buscar allotjament a última hora. Dinar i descoberta de la migrada freqüència del transport públic per arribar fins a alguna platgeta de l'illa que per possibilitats horàries va ser Cala En Porter. Bany ràpid i tornar a Maó per sopar amb la Iolanda i familiars seus de la zona limítrofa de l'oest, concretament de Tamarit de Llitera i pel cantó aragonès d'Albalate de Cinca.
Divendres, quedo amb la Laia i el Marc, dos vallesans que estan a l'illa buscant-se la vida, a la Laia li està anant força bé i el Marc justament s'acabava de quedar sense feina. A la Laia m'ha fet gràcia conèixer-la perquè conec molt la seva germana que em va acompanyar en el tram final de la carrera i amb la que vaig compartir les pràctiques del CAP i molts moments de militància al casal. Al Marc ja el coneixia i va ser un dels que em va apretar per arribar-me a s'illa. Quedo amb ells a Sant Lluís, arriben amb un cotxe que hem hagut de llogar per moure'ns per l'Illa, un Chevrolet (i llavors diuen que els americans fan grans cotxes...). Primera notícia que em dóna el Marc és que l'han fet fora a la feina i que per tant avui i demà tindrà dia lliure. Anem a Calescoves, un indret espectacular impregnat de la història escrita a la pedra en forma de cova. Deixem a la Laia perquè tanqui els ulls una estona abans d'anar a treballar i anem a veure el Guillem que està acabant de treballar, l'esperem tot dinant al xiringuito que porta un exemedeté. Una volta, tanquem els ulls i aviat serà de nit, baixem a veure la Laia a Binibèquer, i com que té un dia laboral dur nosaltres li acabem donant més feina i ens quedem a sopar. S'ha incorporat al grup l'Oleguer amb el que ens arribarem fins a Es Castell, per després tornar a buscar a la Laia i anar fins a Es Grau per veure una espectacular sortida del sol. Amb l'albada aviat tornem a dormir tot deixant alguns trossos de nit pel camí.
*Ara mateix esdevinc conscient que em costa posar-me a escriure però quan m'hi poso escric veritables parrafades, per tant decideixo acabar resumidament i ja parlaré d'altres coses en una propera entrada.
Dissabte, festes a Es Migjorn Gran i cavalls a dojo amb la musiqueta de la banda. Espectacular i a més faig una descoberta lèxica: "a ca una puta" que vindria a voler dir "qui sap on" i s'utilitza per respondre quan no se sap on està algú.
Diumenge, anem cap al nord per veure com se'n va el sol per la Punta de Cavalleria, tenim un parell de problemes amb els vehicles motoritzats que ens porten per l'illa i arribem al final d'aquest espectacle natural. Tot i això n'observem la seva força i acabem anant a sopar a Addaia (Addá en menorquí).
Dilluns, me'n vaig a Es Castell a acabar de passar els dies al pis del Xavi, la Mar i el Biel. Abans de marxar-hi em trobo al Marcel i al Jesús, dos vells coneguts de la Gavarresa amb els que farem unes cerveses tot fent-la petar. Sopar amb els germans del Xavi.
Dimarts, principi d'esgotament i dia de repòs.
Dimecres, el Xavi em deixa el cotxe i faig un volt per l'Illa tot arribant fins a Ciutadella, una llarga estona per la Macarella i voltants, i tornar a Es Castell tot visitant construccions talaiòtiques. A Es Castell em torno a trobar amb els gavarresencs. L'última nit l'aprofitem per arribar-nos fins a Fornells i Es Mercadal, evitant la caldereta de llagosta, que ha de ser força bona però el preu no és massa popular.
Dijous, alçar-se i tornar cap a casa per descansar dos dies abans d'emprendre un nou viatge, aquest cop cap a una altra illa (Irlanda) de la que ja us en parlaré en la propera entrada.
16 d'agost de 2007. Enterrament d'en Lluís Maria Xirinacs.
