29 de novembre del 2007

Traducció de Lau Teilatu


Estem aquí (Hemen Gaude)
i estic content (ta poztutzen naiz)
segur que el teu pare també; (ta ziur zure aita ere bai)
i que bé...com està (ta zer ondo...zelan dijua)
la teva bufanda blanca? (zure bufanda txuria.)

Sobre quatre teulades (Lau teilatu gainian)
la lluna al mig i tu (ilargia erdian eta zu)
mirant cap a dalt, (goruntz begira,)
aguantes fum entre les mans (zure keia eskuetan)
i amb una bufada (putzara batekin...putz!)
vindrà cap a mi (neregana etorrijo da)
i de nou serem (ta berriz izango gara)
feliços (zoriontsu)
a les festes de qualsevol poble.(edozein herriko jaixetan.)

Dolçament. (Goxo goxo)
Canta'm (kanta egin nazu)
Maria Solt de Benito (Benitoren Maria Solt.)
No ploris, (Negarrik ez,)
estàs blanca i les llàgrimes (txuri zaude ta malkoak)
esborren el teu color. (zure kolorea kentzen dute.)

Sobre quatre teulades (Lau teilatu gainian)
la lluna al mig i tu (ilargia erdian eta zu)
mirant cap a dalt, (goruntz begira,)
aguantes fum entre les mans. (zure keia eskuetan)
i amb una bufada (putzara batekin...putz!)
vindrà cap a mi (Neregana etorriko da)
i de nou serem (ta berriz izango gara)
feliços (zoriontsu)
a les festes de qualsevol poble.(edozein herriko jaixetan.)

Contents i feliços, demà (Felix, Felix bihar)
tornarem (berriz egongo gara)
amb una mica de xampany (txanpain apur batekin;)
estem sense diners però, (diru gabe baina)
les estrelles estan amb nosaltres. (izarrak gurekin daude,)
al so d'un piano (piano baten soinuaz.)

Sobre quatre teulades (Lau teilatu gainian)
la lluna al mig i tu (ilargia erdian eta zu)
mirant cap a dalt, (goruntz begira,)
aguantes fum entre les mans (zure keia eskuetan)
i amb una bufada (putzara batekin...putz!)
vindrà cap a mi Neregana (etorriko da)
i de nou serem (ta berriz izango gara)
feliços (zoriontsu)
a les festes de qualsevol poble. (edozein herriko jaixetan.)

28 de novembre del 2007

Lau teilatu

Quatre teules/Lau teilatu



Volia posar un enllaç amb el Goear però no em va, per tant us penjo el vídeo a l'entrada següent.

Aquesta cançó és de l'any 77 feta per un grup basc anomenat Itoiz, que vindria a ser una mena de Sau a la basca. Aquesta cançó l'han versionat moltíssims grups, fins i tot els mateixos Umpah-pah. Jo la vaig descobrir versionada per un grup que es deia Sorotan Bele. D'aquest grup en vaig aconseguir una cinta en els meus primers anys universitaris però la vaig perdre en un accident de cotxe. Vaig poder assistir a un concert seu al MMVV, però mai més els havia pogut tornar a escoltar. Quan em vaig instal·lar l'Emule i em vaig posar davant l'ordinador pensant què em podia baixar, em va venir al cap aquest grup i aquí vaig descobrir un món de barretes, descàrregues i fonts que m'obria l'accés a grups de música, entre d'altres coses, que feia molt temps que em costava de trobar.
Fa uns dies a La Melée vaig escoltar la cançó i l'Oihana em va dir que era una nova versió que havia sortit feia molt poc...i me la vaig baixar. La canten dues veus brutals (Amaia Montero i Mikel Erentxun), llàstima que no m'agradin les cançons dels seus exgrups de música (La oreja de Van Gogh i Duncan Dhu). Aquesta cançó va inclosa en un disc de versions de la banda sonora de la joventut basca de fa uns anys (Gaztea: the singles), cal recordar que musicalment sempre han estat molt avançats i segurament hi sortiran moltes cançons de la meva joventut. Tornar a sentir aquestes cançons (i sentir-ne noves versions) segurament em provocarà un agradable viatge al passat, amb el 80/00 de Betagarri ja em va passar.
Per tant, intentaré trobar aquest disc. A on? Ja es veurà...
Demà us posaré la lletra i la traducció al català, que ara ja és tard...

L'Eudald


L'Eudald és el meu nebot i avui fa tres anys que va venir a parar a aquest món. Va tenir una arribada complicada i ha estat molt temps arrossegant problemes de salut. Fa uns mesos que l'Eudald es troba molt millor i s'està tornant tot un trapella... Felicitats!

25 de novembre del 2007

Roger Brunet 1975-2007


La vida dóna voltes i les voltes et donen la vida. El capítol d'avui no ha parat de donar voltes al voltant d'un Roger que es debatia entre la vida i la mort. Hi ha hagut moments que pensava si hi hauria un tercer capgirament de la història i en Joel Joan enllaçaria amb tota la producció Benetijornetiana on sempre acaba morint algú. Però finalment, ha arribat el capgirament final i, quan tota l'estona havíem vist la conversió d'un Roger pel qual hem arribat a sentir llàstima i donar-li una altra oportunitat, llavors ens ha tornat a aparèixer l'egoista tauró liberal...
No ens queda massa temps, però si molt a veure. Tres capítols...

Jocs de Polònia


Entreu-hi! És un fart de riure! Jo no passo d'un altre planeta és possible!
I si el vostre fort no eren els salons recreatius, dediqueu-vos a crear textos nadalencs.

25 novembre. Dia internacional contra la violència de gènere


Divendres a l'aula vaig intentar apropar l'alumnat a la violència de gènere des de la literatura. Per fer-ho vaig utilitzar el conte "Redacció" de Quim Monzó inclòs dins Olivetti, Moulinex, Chaffeteaux et Maury (1980). Aquest conte parla de la violència de gènere des del punt de vista innocent d'un nen que escriu una redacció a l'aula parlant sobre el que ha fet el cap de setmana. També vam llegir "L'escombriaire mai no truca", del col·lectiu d'escriptors Ofèlia Dracs que també parlava del tema tot donant un gir inesperat a una relació triangular. Els va impactar molt. Després de llegir-los els contes vam estar parlant sobre la violència de gènere i ho vaig haver de fer a partir de la seva realitat televisiva. L'alumnat, tristament, i gran part de la població perd hores davant la televisió veient teleescombraria i tots sabien més o menys què havia passat al programa del Diario de Patricia. Ho coneixien, però en tenien una visió sensacionalista, i en cap moment s'havien qüestionat si aquests tipus de programes s'haurien de deixar d'emetre.
Hi ha molta gent que desitja sortir en aquests programes i exposar les seves misèries, el que sigui per sortir a la televisió. És lamentable, tan lamentable com que fa dos anys a Telecinco van portar al programa la mare del clan Catoño poc després que els seus fills participessin en l'assassinat d'en Josep Maria Isanta. L'import que va cobrar per aquesta intervenció era: el pagament dels costos judicials. Increïble. Subvencions als criminals.
Aquest tipus de programes són els que abunden a moltes llars i banalitzen la vida i les relacions humanes. Veus això a la tele, i qualsevol desgraciat pensa que tindrà el seu moment de fama televisiva matant a la seva parella o exparella.

Història del 25-n:

El 25 de novembre va ser instituït el juliol de 1981 com a Dia Internacional contra la Violència cap a la Dona a la 1a Trobada Feminista d'Amèrica Llatina i el Carib celebrada a Bogotà (Colòmbia). Es va triar aquest dia per recordar la mort de les germanes Mirabal (Patria, Minerva i Maria Teresa), tres activistes polítiques que van ser assassinades salvatgement el 25 de novembre de 1960 per la policia secreta del dictador Rafael Trujillo (República Dominicana).

Divuit anys després, el 17 de desembre de 1999, l'Assemblea General de les Nacions Unides va declarar el 25 de novembre com a Dia Internacional de l'Eliminació de la Violència contra la Dona (resolució 54/134).

19 de novembre del 2007

No al quart cinturó!